Llengua i lingüística

gota usat adverbialment, Gens; ni el mínim; cast. nada. «No tinc gota de gana». «No fa gota d'aire». «No sé gota de lliçó». «No hi veig gota». «Si el cop és gota fort, fa caure». «El nen no menja pas gota». No has gota de vergonya, Eximenis Dones 138 vo (ap. Balari Dicc.). Los savis d'aquest segle qui són dessà aquest riu veen clar, mas delà no veen guota, Libre de vicis, 50 vo (ap. Balari Dicc.). No està malalta, no, que si gota hi estava, era de mal d'amors, Verdaguer Jov. 126. En lloch de...

Al GDLC trobem: ésser-hi Prendre part, intervenir, figurar. No vaig voler ésser-hi: em feia por de perdre-hi bous i esquelles. M'hi volien fer ésser. ...

Al DIEC trobem: 3 m. i f. [LC] pop. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard. Fer el tronera.

  ...

LLAGASTA f. || 1. Insecte paràsit del bestiar de llana i dels gossos, de l'espècie Melophagus ovinus (Conflent, Empordà, Guilleries, Vallès); cast. garrapata. Arrapar-se o Agafar-se com una llagasta: agafar-se molt fort. Arrapant-se com llagastas a les parets, Casellas Sots 35.

Per als qui us havíeu pensat que el títol tenia regust de francofeixisme, aquest aclariment. Em refereixo a la nostra llengua, per començar. Una: És evident que tenim una única llengua que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Tots ens hi podem entendre, baldament alguns s'entestin a fer veure que no. ...

Pap o gavatx dels ocells (or., occ.); cast. buche. (Molta gent confon el guier amb el pedrer; són cavitats diferents).

pla: Certament, prou; cast. claro, cierto. Aquest ús de l'adverbi pla com a reforç de l'afirmació és freqüentíssim a tota la part nord-oriental de Catalunya, i encara s'usa en altres comarques, però amb menys vitalitat. Exemples: ...

Tavella tendra de fava quan tot just comença a sortir després de la florida (Empordà, Sort, Ll., Valls).

Expressió que significa que hom dubta d’una cosa que algú afirma o que hom té la seguretat que no serà com aquell diu. Va dient que comprarà la finca; ara li fan el mànec: tothom sap que no té diners. --Estic segura que ara sortiràs a caminar. ...

Conjunt de dos muntants i un travesser superior fixat a l’obra, amb el qual encaixa una porta, i amb un travesser inferior o escopidor si s’hi han d’allotjar balcons o finestres.

Espigot de blat-de-moro, o sia, l'espiga desgranada (Empordà, Garrotxa, Girona). Es fa servir per cremar, un cop assecat.