Per als qui us havíeu pensat que el títol tenia regust de francofeixisme, aquest aclariment. Em refereixo a la nostra llengua, per començar.
Una: És evident que tenim una única llengua que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Tots ens hi podem entendre, baldament alguns s'entestin a fer veure que no.
Gran: És molt gran, la nostra llengua. Gran i rica. O potser haurem de reconèixer que cada dia ho és menys perquè cada dia s'assembla més a una llengua estrangera, forastera, que no vull esmentar. Per això aquest blog, modesta aportació per servar aquells mots que són en perill de mort, per salvar --mentre encara puguem-- la gran riquesa de la nostra llengua.
Lliure: Malauradament, la nostra llengua encara no és lliure. És una llengua esclava d'una altra que no esmentaré. O potser... Potser els esclaus són aquells qui no la parlen, aquells qui parlen la llengua del "senyor", ben mirat. No us sembla que ja seria hora que entre els esclaus sorgís un nou Spartacus? Un Spartacus que només parlés CATALÀ?
