Encara amb els ulls mig tancats pel cansament que deixa un Nadal intens, farcit de festa, de retrobaments i d’excessos, encarem Sant Esteve, dia de trànsit cap a la rutina del breu parèntesi que ens acostarà a la fi de l’any, amb encara més excessos i més celebracions.
Avui és un d’aquells dies en què apeteix anar a poc a poc, al ralentí gairebé, assaborint encara el regust d’ahir i sense pensar massa en el demà. Avui serà un dia de restes, de reciclatge culinari, d’escurar tot allò que ahir semblava poc i que avui és prou. Endreçarem casa i, a poc a poc, la normalitat d’uns espais encara guarnits i il·luminats de manera diferent de l’habitual, que aniran recuperant un aspecte tranquil.
Diuen que la felicitat ve de preparar les coses, de fer-les i de recordar-les. Ben segur que tots en trobaríem multitud d’exemples: un viatge, una trobada, una feina acabada… En això, també, el Nadal se’ns acosta a la vida. Gaudim pensant-lo i preparant-ho tot per a un gran dia, gaudim d’aquelles breus i denses hores i, finalment, gaudim de la memòria, amb la satisfacció de saber que tot està bé i que, malgrat tot, la pau nadalenca és possible.