"Brètols" és el qualificatiu que més vaig trobar a la premsa d'ahir per referir-se a l'atac contra l'acte de l'11 de setembre a Madrid. Francament, no sé si és la paraula més adequada.
Si mirem les imatges que reprodueixen tota mena de mitjans, crec que més aviat es tracta d'un atac violent contra persones i equipaments. O per a ser més exactes, un atac contra ciutadans, diputats i membres de cossos diplomàtics de diferents països.
I la meva pregunta és: i què? Es detenen quatre individus (o una dotzena), es fa veure que s'actua amb rapidesa, la cosa no va més enllà, s'oblida aviat, i tot queda en una trapelleria d'aquesta canalla. Ah! i de passada, s'insinua que els catalans hem crispat la situació, amb la qual cosa, les víctimes esdevenen instigadors.
Recordeu quan es va encerclar el Parlament? recordeu què va passar aleshores per agredir diputats? També intervindrà ara l'Audiència Nacional? i la Fiscalia? Ni en broma. Només faltaria. Potser és que aquests diputats, perquè els atacants no són catalans, no són víctimes de res? I això per no parlar de tot el que es va arribar a dir dels escarnis, on mai no es va actuar amb violència.
La impunitat dels fills del franquisme és una realitat des de fa dècades. És ben present al País Valencià, a la Franja de Ponent, o a Madrid. I ho comença a saber també la Unió Europea, que ja mira cap a Espanya amb seriosos dubtes sobre la seva qualitat democràtica, per la seva tolerància amb l'exhibició de símbols i actituds feixistes.
No són bretolades. És terrorisme. Però és clar, aquí no intervindran els instruments repressors de l'Estat ni s'aplicarà la mateixa llei que va servir per il.legalitzar formacions polítiques, ni els mitjans hi dedicaran gaire atenció. Al capdavall, tots els detinguts són vells coneguts, oi?
Per si algú encara dubtava, ja tenim més raons per fugir ben lluny d'aquesta realitat que persisteix al llarg dels anys, amb independència de qui governi a Espanya i per exigir als nostres un nou estat més lliure i més democràtic.