Per fi! S'acaba aquest mes d'octubre que recordarem anys i anys. Un mes que ha semblat etern i que va començar amb un referèndum que no es faria, amb cops de porra com feia dècades que no s'havien vist i amb una mena d'eufòria col·lectiva sobre la capacitat real de la nostra societat. Però n'hi ha més; molt més.
Aquest mes també hem vist empresonar persones pacífiques per instigar una violència inexistent. Hem vist milers de policies que setmana rere setmana no fan altra cosa que veure passar les hores en vaixells o casernes improvisades i malbaratar diners públics. Hem vist la pitjor cara de la justícia actuant en busca només de l'escarni i del valor exemplar i aterridor dels seus actes. Hem vist no proclamar una república que, malgrat tot, existeix en l'imaginari geopolític de mig món. Hem vist el feixisme franquista expressar-se lliurement i sense límits pels carrers, de la mà de socialistes de tota la vida. Hem vist destituir un govern perquè sí, per fer-lo fora, perquè incomoda. Hem vist la involució política a les nostres institucions i, per acabar, hem vist aquest govern decapitat i denunciat, marxar cap a Brusel·les i donar peu a tota mena d'especulacions, sense tenir en compte que cap dels seus membres està fent res que no pugui fer, com ara sortir del país i anar on vulgui.
Massa coses, ben mirat. Però esperem, que ara venen unes setmanes llarguíssimes fins al 21 de desembre, nova cita amb les urnes, convocada per qui no les podia convocar. Avís a navegants: el vice-president del Senat ja diu que si aquelles eleccions les guanyen les forces independentistes, es tornaran a aplicar l'article 155 de la Constitució (el que ara patim) i sant tornem-hi, fins que els catalans aprenem a votar el que toca i no el que volem.
M'encanta l'olor de la democràcia barrejat amb el de les castanyes i els panellets. Aquestes coses sí que ens haurien de fer por, i no el halloween. Al capdavall, els Jordis segueixen tancats injustament, i això sí que espanta.