per en 12 Setembre 2013
748 Vistes

Primeres constatacions sobre la diada històrica d'ahir:

1.  Exemplar l'organització.  Un desplegament humà, tecnològic i d'il.lusió sense precedents, que dignifica la socitat civil catalana.

2.  Exemplar la resposta del país, que es va mobilitzar, com calia, de sud a nord, tot i el cost del desplaçament, el menjar... i la paciència per empassar-se les retencions, però amb consciència autèntica de formar part d'una mobilització històrica.  Absolutament cap incident.

3.  Exemplar el clam per la independència, a partir d'un gest tan pacífic com agafar-se les mans.

4.  Va tornar a quedar clar que els governs d'Espanya mentien quan afirmaven que en absència de violència es podia parlar de tot.  Es pot imaginar res menys violent de la Via d'ahir i encara es neguen a parlar.  Han mentit durant dècades i segueixen mentint.

5.  Pel que fa a aquells que retreuen l'absència de molts grups polítics, dues reflexions:  la primera, que l'acte estava organitzat per una entitat cívica i que els diferents partits hi estaven convidats com qualsevol club esportiu, societat cultural, associació de lleure... res més.  La segona, aquells que s'hi vas desmarcar, que es comencin a plantejar, i que ho diguin sense hipocresia, a qui representen realment.

6.  La vella sentència que diu que és català tothom que viu i treballa a Catalunya ja no serveix.  Milers de catalans d'arreu del món ens han donat una magnífica lliçó, fronteres enllà.  Qui els podria negar la catalanitat per no viure ni treballar aquí?

7.  Les úniques fronteres (tant mentals com físiques), ahir, les van posar els cosos policials espanyols, barrant el pas entre Catalunya i el País Valencià, en una nova exhibició de totalitarisme antidemocràtic.

8.  No tothom que hi volia ser, a la Via, va poder ser-hi, per obligacions de tota mena, com ara les laborals.  Així i tot, sempre hi ha qui s'hi sap fer present, com l'autor d'aquesta insòlita cadena que es va construir al Kiosk del Marc, i que no em sé estar de reproduir.  El trobareu en aquest enllaç.

I acabo enllaçant, per darrer cop, el blog que em segueix en la cadena virtual de Blog-via cap a la independència.

Gràcies a tothom que ahir em va fer sentir part d'alguna cosa molt gran.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
molt emocionant
12 Setembre 2013