Dies complicats per al PP, aquests últims. D'una banda, una bona colla d'empresaris valencians estan declarant obertament com finançaven el partit en aquella comunitat, de manera totalment il·legal. Res que no havíem imaginat, de fet, però cada cop més ratificat pels propis implicats. Què podíem esperar d'uns governs on personatges com Rita Barberá o Francisco Camps han estat amos i senyors fins fa quatre dies? Doncs això, i molt més que potser no arribarà a sortir mai del tot a la llum. Un primer pas, de moment.
D'altra banda, aquell gran ex-vicepresident del Govern amb Aznar, Rodrigo Rato, es veu que sí que en sabia d'evadir diners, i en un volum i amb unes implicacions que deixen altres companys d'aventures del Nord-Est peninsular com els alumnes de la darrera fila de la classe, encara que acaparin totes les portades. Finalment, aquella mena d'amenaça profètica de David Fernàndez, la seva sandàlia i el seu contundent "gàngster" tenien sentit. I de quina manera.
I seguiran més i més casos, perquè el PP té tants fronts oberts que la corrupció n'ha de ser una sagnia constant els propers anys. La pregunta és a partir de quin volum de sentències podem començar a considerar que existeix una autèntica trama organitzada per delinquir a costa dels diners públics? Seria molt il·lustratiu que algú pogués respondre aquesta pregunta, perquè acabaria de deixar ben clar amb qui ens estem jugant els quartos. Literalment.