en 4 Juny 2013
He decidit que el proper dissabte 15 de juny a les 18 de la vesprada aniré a posar una rosa i una espelma al monument que té Vicent Andrés Estellés a la plaça d'Emili Castelar de Burjassot. Supose que us demanareu que què us importa a vosaltres que jo vaja el dia 15 a posar un rosa i una espelma davant el monument dedicat a un dels fills de Burjassot i tindreu tota la raó. Ara bé, si m'ho permeteu i no us importa perdre un momentet, potser almenys reeixiré a fer que si no ho compartiu, almenys ho comprengueu.
A mi, com supose que a tothom, m'agraden certes coses que no té per què compartir ningú. Són els meus gustos i no cal donar-ne més explicacions, simplement convindria afegir-hi que tinc tot el dret a tindre'ls perquè em fan sentir bé, em fan sentir còmode i són una part de la meua personalitat. Reconec, però, que entre els meus gustos, malgrat que n'he llegit, no hi ha el de posar-me a llegir la poesia d'Estellés. No vull mentir sobre això perquè haja decidit de retre-li un homenatge. És ben probable que us sobte llavors que li faça un homenatge. Deixeu-me, però, agafar un xic més del vostre temps. Que entre les meues aficions no hi haja la de la lectura d'Estellés, no vol dir que no hi haja valencians que per a ells, sí que ho siga i, per tant, si jo demane respecte cap als meus gustos, consegüentment no hauria jo de respectar-ne els seus? O dit altrament, no hauríem de respectar cadascun de nosaltres els gusts de tota la resta d'éssers humans sempre que no atempten contra la dignitat de l'altri? No demane que ningú compatisca la darrera reflexió, però què hem de fer, jo hi crec profundament i com que hi crec profundament no puc tolerar que el monument que representa la figura d'Estellés siga atacat i embrutat reiteradament per alguns que han decidit que altres persones no puguen tindre uns gusts diferents dels seus. Unes persones que, si pogueren, no embrutarien solament la figura del poeta burjassoter, sinó que en cremarien l'obra i l'extirparien com si es tractara d'un tumor que corre el risc d'escampar-se pels cossos dels valencians, simplement perquè representa unes idees i uns valors que difereixen dels seus. És aleshores que la figura d'Estellés esdevé alguna cosa més que un poeta pel qual es té un gust particular per tornar-se un símbol de la tolerància. I davant d'un atac a la tolerància, un demòcrata pot actuar de dues maneres: callar i amagar el cap sota l'ala o bé reaccionar-hi i oposar-se a uns senyors que no solament embruten el monument del poeta de Burjassot, sinó que ataquen les seus d'entitats, partits i associacions que no combreguen amb els seus ideals, rebenten actes i presentacions de "traïdors" i "renegats" -sempre segons la seua terminologia-, han arribat a posar artefactes explosius i donen suport moral a assassinats amb proclames com ara: "Guillem jódete".
Potser ara s'entendrà millor perquè aniré a fer un petit acte des desgreuge a Estellés tot sol encara que al davant em trobe una colla d'intolerants que m'increpe i m'insulte, perquè ja n'hi ha prou de callar davant d'unes accions que són incompatibles amb la democràcia, per què ja n'hi ha prou de suplir amb intimidacions i coaccions la manca d'arguments i per què ja n'hi ha prou d'una violència espanyolista que fa molts anys que s'exerceix amb total impunitat i que porta dos morts a l'esquena, Miquel Grau i Guillem Agulló. Així que el dia 15 aniré a dir públicament prou i m'agradaria no ser-hi sol, sinó que alguns de vostés també secundaren esta acció dipositant-hi anònimament una rosa i una espelma, no solament en desgreuge d'Estellés, sinó en favor de la tolerància, el respecte, la convivència, la cultura, la llibertat d'expressió.... amb l'esperança que una rosa i una espelma siguen el principi d'un moviment ciutadà per la tolerància que puga aconseguir, en un futur proper, que mai més cap valencià no haja de ser agredit físicament i verbal, ni intimidat o coaccionat per tenir una opinió determinada. Així que arribats a este punt, jo els demane humilment que a títol individual, entre les 18 i les 19 hores del 15 de juny, facen com jo i que deixen una espelma sobre el banc on seu ľescultura ďEstellés i una rosa roja als peus del monument. Ara bé, si per la raó que siga, decideixen no acompanyar-me, permeten, almenys, que els done les gràcies per haver arribat fins ací i que els envie una salutació cordial. Un intolerant, a diferència de vostés, no hauria arribat ni a la segona línia.
Atentament,
Jaume Flor
29 de maig de 2013
Publicat a: Actualitat