Sempre són males interpretacions. Ja cansa que qualsevol personatge públic pugui dir el que li vingui de gust, o el que el cos li demani i, a les poques hores, negar les pròpies paraules i parlar de males interpretacions o de manipulacions intencionades, fins i tot. El darrer exemple, la qualificació de la plena ocupació femenina com a "problema" per reduir les taxes d'atur.
Segons el president de la CEOE, l´augment progressiu del nombre de dones que accedeixen al mercat de treball és una dada positiva, però es veu que també és un problema perquè, és clar, hi ha més gent que vol aconseguir una feina. Fantàstic. I per què no és un problema el nombre d'homes que volen treballar, posem per cas? O els nens que neixen? O les persones grans -polítics inclosos- que es resisteixen a jubilar-se? La resposta és molt simple i molt evident: perquè per a gent com Rosell, el lloc de la dóna és a casa, no a la feina. Que sona radical l'afirmació? Potser sí, però més radical em sembla qualificar de problema el dret a l'emancipació femenina a través d'un sou que garanteixi la seva independència econòmica i personal.
Però no patim, tot han estat males interpretacions i manipulacions perverses d'unes declaracions ben innocents. Segur que sí. Qui no ha sentit, abans que Rosell ho digués, que les dones s'estesin a casa hi hauria feina per a tothom? Aquesta és una vella proclama masclista; tan vella, tan rància i tan intolerable com les declaracions del president de la patronal. Amb aquesta mena de dirigents, tot és molt fàcil d'entendre, oi dones que treballeu o que intenteu fer-ho?