Hi ha persones, i també institucions, que tenen el mal costum d'anar a contracorrent de l'evolució de la societat, del pensament o, fins i tot, del sentit comú més elemental. De vegades, aquestes persones, o aquestes institucions, tenen una influència important sobre determinats col.lectius i aquesta manca de sincronia amb els temps provoca situacions absurdes quan no conflictives, d'una manera absolutament innecessària.
Un bon exemple d'aquesta manca de sintonia amb allò que la societat té assumit com a normal, l'acaba d'evidenciar el Papa Francesc. I ho ha fet, especialment, per partida doble:
En primer lloc, defensant els homosexuals i posant el valor de la persona i de les seves accions per davant de qualsevol judici de la seva orientació sexual.
En segon lloc, defensant la necessitat d'estats laics.
Tinc curiositat per saber quina postura prenen les autoritats eclesiàstiques espanyoles (o determinats membres d'algun que altre govern), fins ara gens properes a les tesis que ha expressat el seu cap suprem i que ara han quedat prou desautoritzades, els agradi o no.
Estats laics i respecte a totes les opcions sexuals. Bon punt de partida d'un pontificat. Caldra veure com va evolucionant tot plegat, però això promet.