Cada cop més van apareixent veus que es posicionen a favor de la independència de Catalunya des de situacions personals "atípiques" respecte el nacionalisme convencional, sobretot tal i com l'han definit els defensor de l'unionisme, obsessionats a crear bàndols i a posar etiquetes de blanc o negre, de bons o dolents.
Sense cap mena de dubtes, un text imprescindible per entendre què està passant a la Catalunya real actual és el d'aquest article del blog de La Suelta. Molts d'aquests que clamen per la fractura social i no sé quants mals bíblics més farien molt bé de llegir cada matí aquest text. Potser així sortirien al carrer amb una altra actitud.
No em veig capaç de fer-hi cap comentari ni d'afegir-hi ni una coma. Només puc transcriure'n el primer paràgraf. Tota una invitació a seguir llegint: "Soy española, vivo en Barcelona, soy del Real Madrid, hablo castellano y no me siento catalana. Pero mañana votaría sí a la independencia de Cataluña."