Sents una música de fons i te'n adones, que fa hores que tens aquell disc posat que tan t'agrada. Aquelles bèsties per catalogar que ara cauen en rodó i queden esteses per terra.
Un disc que s'ha repetit si no tres vegades, encara cap.
I et preguntes:
Què feies fins ara per no sentir-lo?
I et respons amb aquest somriure teu que ja no amagues.
Recordaves i escrivies.
No pots evitar-ho. No ho has evitat mai. No començaràs evitant-ho ara.
Avui has tingut un somni ben estrany.
Semblava tan real.
T'agradaria tant que es fes realitat...
Imagines que, per un moment, només somiant hagis escrit part del teu futur, que, el dia 22 de setembre, tot allò que has somiat es faci realitat?
Espanta, eh!?
Escriure's les pròpies pàgines.
Agafar la llibreta de tapa verda i pàgines blanques i escriure, de color vermell, tot el que vols fer, el que t'agradaria fer, el que acabaràs fent i allò que, tot i quedar escrit, mai faràs.
Somiar que, darrera de cada estrella et deixes un missatge, un petit regal, un record o una simple frase per encoratjar-te. Perquè saps que la vida és fàcil però que t'agrada complicar-la i que necessitaràs d'això i molt més per tirar endavant.
Però també necessitaràs tots aquests somriures que tu no fas però que et regalen.
Aquestes abraçades correspostes en el moment exacte.
Les converses darrera d'un cafè que resulten màgiques.
Els plans de futur i les fotografies del passat.
Camises i foulards que et donen tant i tant.
Les llàgrimes que calles però que rellisquen.
Moments que no són capaços de negar-te perquè no se'ls volen negar.
Instants que es gravaran per sempre més dins el teu record perquè són increïbles.
Cops que sempre més voldràs esborrar però mai en seràs capaç.
Agafar i, amb una agulla de cosir, ajuntar cada frase amb una estrella i deixar-les tapades, per anar descobrint-les de mica en mica.
Algunes d'aquestes estrelles saps que seran per tu.
D'altres ja saps a qui les estàs deixant.
I algunes, per sort encara no tenen nom, però n'acabaran tenint i això, això també forma part del teu pla.
Tot això que està per venir i encara no saps ni què és.
Espanta eh, ser capaç d'escriure un propi destí?
Però és divertit, creu-me.
Només cal que ho intentis!