Tanca els ulls, deixa la ment en blanc...
Ara pensa en la persona que més has estimat en aquest mon, recorda tots els bons moments i deixa que els dolents s'esfumin, com si no hagueren existit.
Pensa en cadascun dels seus t'estimo, en cadascuna d'aquelles mirades que sense dir ninguna paraula estaven carregades de frases d'amor i per últim recorda eixa sensasió de formigueig que senties quan et besaba
Obre els ulls...
Notes eixa sensació tan especial dins el teu cor quan penses això?
Doncs aixì et sentiries si em deixares estimar-te com jo sé.
Perquè només vuic ferte muntar al cel quan estigues al meu costat
i que, en la meva absència, notes que sense mi no ets res.
Publicat a: Reflexions