en 18 Maig 2010
La primera vegada que vaig veure una pell de ceba al microscopi, em vaig esgarrifar. Tot de cel·les, unes al costat de les altres, Hexagonals, com les cases de les abelles.
Vaig tenir malsons..
Ara, la meva planta del peu, es pela com una ceba. Fa plorar.
Mal d'esquena. No puc caminar.
Mala peça al teler (d'aquesta expressió, ja en parlaré més endavant....).
Publicat a: Reflexions
d'ahí el nom del blog? vinga, ànim, cura't que segur que no es res 😉 descansa i tot passarà!
A la vida, tot està escrit ! com ara això del nom del teu bloc té a veure! descansa, tot serà sempre el mateix...
