No se el que et va portar a acabar entre les meves paraules.
Que et va fer enamorar d'elles.
Ni que et va portar fins a mi.
Però gràcies a això avui t'has convertit en un element clau.
A poc a poc t'has fet hueco, a poc a poc fent tan enorme.
Mai no he tingut davant, ni t'he tocat.
No se quin dels dos és més alt, ni a que fas olor.
Però no em fa falta.
Tinc prou teva comprensió, la teva manera d'escoltar, d'entendre'm.
Em basten els teus consells i la facilitat de treure'm un somriure.
Dues formes de sentir tan iguals que provenen de mons gairebé oposats.
Vull que segueixis aguantant les meves penes i que em segueixis enviant petons per correu perquè em vagi una mica menys trista al llit.
I aprofito per recordar-te que ben aviat estarem perdent-nos pels carrers de València
Mai t'ho he agraït, però si no fos per tu, hagues tornat a ser algú que tenia molta por atornar a ser.
Gràcies per tot, rubio.