Què?
Que tens ganes de parlar?
I a mi què.
A mi que més em dóna el que vulguis fer ara.
De fet, m'importa una merda!
Com has pogut ser tan estúpid?
De veritat et penses que per un miserable moment jo t'esperaria?
No tens ni idea.
Mai l'has tingut.
No tens ni punyetera idea de amb qui estàs parlant.
No sé si acostumes a aparèixer i desaparèixer d'altres vides, però de la meva t'asseguro que un cop que et vas no tornes a entrar.
Haver-t'ho pensat.
A més, que ja no hi ha res que tu tinguis que em pugui interessar.
Ja no em pots ensenyar res, ja no m'aportes res.
Res de res.
I és una pena.
Perquè ets maquíssim i estàs per sucar pa.
¡Per què vaig a mentirte!
Encara que ... que vols que et digui.
Et vull lluny.
Lluny molt lluny.
Tan lluny que la distància em dongui la certesa de no tornar a veure't.
Que per fer-me mal, ja em tinc a mi.
No necessito un altre dit furgant en les cicatrius que encara no han tancat.
Si alguna cosa sé, és foter-me la vida.
Jo soleta.
No pretenguis arribar aquí i treure l'únic que tinc.
Perquè no t'ho consenteixo.
