Ahir vam tenir dues racions més d'anticatalanisme, concretament dos exemples de boicot a la democràcia i a la gent que hi creu.
El primer d'ells el trobem a la Consulta sobre la Independència que va tenir lloc ahir a Terrassa (amb 20.000 vots emesos que suposen el 11,40% de participació). Una colla de brètols (uns 7 o 8) va voler boicotejar un acte tan profundament democràtic com aquest, agredint dos dels voluntaris d'una de les 31 taules que s'havien establert per l'ocasió, i emportant-se l'urna. [Enllaç a la notícia a naciodigital.cat].
El segon cas el trobem al cap-i-casal valencià, coincidint amb la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) al País Valencià. Deixant de banda la conveniència o no d'aquesta implantació, és lamentable que un partit democràtic no pugui fer un acte al seu país, per culpa del grup de paramilitars que manté l'estat espanyol a València. [Enllaç a la notícia a naciodigital.cat]
És una vergonya que en un suposat "estat democràtic" ocorrin aquests fets i els cossos de seguretat no ho impideixin. Si hagués passat a Euskal Herria i amb l'esquerra abertzale pel mig, o simplement amb Ciudadanos, hagués sortit a primera plana a tots els mitjans i de ben segur que les "forces de l'ordre" s'hi haguessin esmerçat molt més en evitar-ho.
Aquesta hipocresia diferenciadora fa que hi hagi ciutadans de primera (els que actuen a conveniència de l'esta(t)blishment) i de segona (els que volen canviar-ho). Per aquesta raó, molta gent ens sentim orfes, al no poder emparar-nos en l'estat, i per això necessitem un estat propi.