Quant temps feia exactament que no ploraves per ell en la foscor tènue de la teva habitació?
Ja havies oblidat com era aquesta sensació incomoda de amarar el coixíde llagrimes i alhora abraçar-lo buscant-hi un consol que ara mateix ningú pot donar-te.
És veritat, estàs aprenent a ser forta, però tots ens sentim vulnerables davant certes situacions.
Ja feia temps que no ploraves per culpa del alcohol.
No per culpa dels efectes que et produeix a tu, sinò a altres persones.
A persones que tot hi haver-tefet mal milions de cops, encara t'estimes.
Mira't, estas lletgíssima amb aquests ulls plens de llàgimes.
Però tens els ulls més bonics que mai, i transmets tanta fragilitat que sembla que vas a partir-te en mil trossets d'un moment a un altre.
Vine, seu al meu costat.
Alguna vegada t'he dit quant vals?
Doncs per mil.lèsima vegada, vals massa.
Massa per a totes aquelles persones que no vulguin veure més enllà dels teus ximples defectes.
Massa cor per a aquest món de ferro.
Massa sentiment en l'ànima.
I ara mateix, la millor somriure.
El passat ens espanta a tots, però la millor manera no és fugir, sinó aprendre a conviure amb ell.
Deixa passar el temps, i un dia descobriràs que mirar cap enrere haurà deixat de fer mal.
Has canviat, deixa de plorar per ell i dedicat a estimar de veritat.
Ara dóna-li la volta al coixí i dorm.