Car em punxa sé què sóc
i em fa baixar de l'arbre.
...
1.3k+ Vistes
1 m'agrada
Prenc amb delit els confits de Virgili
Toca'm Erato, beneeix els meus plors
...
819 Vistes
1 m'agrada
Fugíem rient pels camps de blat
prò el pagès mai no ens encalçava.
...
707 Vistes
1 m'agrada
Fa estona que sóc davant la pantalla com un full en blanc perquè no sé per on començar, massa idees en ronden la ment, massa dubtes. Sóc una cagadubtes! Tot i que és normal, sent el primer article d'aquest estrenat blog. Fa massa temps que rumio coses i que me les guardo per a mi, que escric només per a mi. Ara és l'hora, vés a saber per què, potser perquè a flog.cat hi he trobat el caliu necessari, potser perquè corren temps diferents, per dins i per fora.
Avui no diré res més, només volia ...
597 Vistes
1 m'agrada
"Que se desencajen las baldosas a mi paso, que se abran cimas, aaa, aaa, que se desplomen las paredes sobre mí que en tu regazo supliqué", (El último de la fila). Així d'encongit tenia el cor fins que he començat a llegir "Paraíso inhabitado" d'Ana María Matute, i s'ha fet la llum, m'he sentit plena i feliç, el negre ha marxat. No hi ha res com una bona lectura per bandejar els fantasmes, per relativitzar els problemes. Tanco la jornada mentre el fum de l'última cigarreta dansa amb Mina i "Il ...
581 Vistes
0 Li agrada
L'últim dia no és que hagués marxat el sol, és que estava emboirada i pessimista. Quan estem tristos i hebris, potser no hauríem d'escriure.
Uns dies després, jo mateixa em sorprenc de tan negre que ho pinto tot i de com en sóc d'exagerada. Certament, no corren temps fàcils, però malgrat tot, es pot viure amb alegria.
...
575 Vistes
1 m'agrada