en 24 D'octubre 2014
Car em punxa sé què sóc
i em fa baixar de l'arbre.
No estic sola en aquest bosc:
ulls esmolats m'esguarden.
De plaer em parla el seu ronc,
paradís de salvatges.
Al bigoti una llàgrima.
De tots dos jo sóc la rata.
Publicat a: Poesia