Mor la nit al cau dels pops
i em fonc esperant-te amor.
Aquests homes que em festegen,
paraules brutes babegen.
Fujo del desig morbós,
reclam natural del cos.
I apago aquest foc que em crema
imaginant que sóc teva.
Mor la nit i tu també jeus sol.
Publicat a: Poesia