Construcció provisional que serveix perquè els obrers, enfilant-s’hi, puguin treballar en la construcció o la reparació d’un edifici o d’un monument o en el muntatge d’una màquina.
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
Panolla (o panotxa) de blat de moro sense esgranar (La Jonquera, Figueres, Blanes, Torelló). La capsa desgranada és el capsot.
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
Conjunt de dos muntants i un travesser superior fixat a l’obra, amb el qual encaixa una porta, i amb un travesser inferior o escopidor si s’hi han d’allotjar balcons o finestres.
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
Al GDLC trobem:
ésser-hi Prendre part, intervenir, figurar. No vaig voler ésser-hi: em feia por de perdre-hi bous i esquelles. M'hi volien fer ésser. ...
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
Pap o gavatx dels ocells (or., occ.); cast. buche. (Molta gent confon el guier amb el pedrer; són cavitats diferents).
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
Tavella tendra de fava quan tot just comença a sortir després de la florida (Empordà, Sort, Ll., Valls).
1.5k+ Vistes
0 Li agrada
Al DIEC trobem:
3 m. i f. [LC] pop. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard. Fer el tronera.
1.5k+ Vistes
2 Li agrada
En l'expressió jugar a nyaus. El DCVB diu:
NYAUS m. pl. Jugar a nyaus: discutir violentament i sense arribar-se a posar mai d'acord (Llofriu).
...
1.5k+ Vistes
2 Li agrada
Eixerit, vivaç, trempat.
Els empordanesos, per exemple, fan anar l’adjectiu escotorit per assenyalar algú que és molt eixerit, trempat i vivaç. És un terme prou expressiu des d’un punt de vista fonètic, però encara resulta més fascinador el seu origen etimològic. Perquè escotorit té el mateix origen que càustic. Eiximenis ja el feia anar, derivant-lo del llatí excauterire (de cauterium, l’agent per a cremar teixits orgànics) que va donar el català antic escaltrit i d’aquí escotorit. Visca la...
1.3k+ Vistes
4 Li agrada
Sinònim de "mena" o "sort" (no de "tipus", que és una altra cosa).
És una llei de peres que no m’agrada. Fa tota llei d’entremaliadures. Fa una llei de temps ben estrany,
...
1.2k+ Vistes
1 m'agrada