Aún recuerdo días anteriores, cuando creía que todo estaba perdido, cuando dije esas palabras que nunca debí pronunciar "me rindo, esto se ha acabado.." esas palabras que podrían haberme frenado para siempre, pero entonces, en eses momento levante la cabeza, y no por miedo a que se me cayera la corona, no, para demostrar que soy capaz de sonreír siempre, para demostrar que quien más sonríe a veces también es quien más ha sufrido. Algunos se quejan, dicen que soy fría, que he cambiado, sabéi...

Miro més enllà, i saps quin es el problema? Que no hi veig res, no veig respostes a totes les mils de preguntes que em faig cada dia, no veig un cami pel que he de seguir, no veig un motiu pel que lluitar,...Potser tot això sigui el final d'aquesta guerra en la que porto tant de temps lluitan, potser no, potser això simplement sigui una caiguda per adonar-me que estic massa amun per abandonar, potser simplement es un descans, pero, no entenc perque el temps fa aquestes coses.  I sí, a vegades...

Potser el millor seria parar-se en l'instant, no avançar i quedar-se atrapada, o potser tancar-te en el teu món irreal, però potser el millor que pots fer es mirar endevan i córrer, córrer sense un camí allà on et porti el vent, on esperis tobar la felicitat, però defet aquest lloc no existèix, per ser feliç has de fer el que et faci ser-ho...La vida es curta i a vegades no es fàcil afrontar la realitat i pensar que ja no estàs aquí amb mi, pero jo sé que tu d'es d'on siguis m'estaràs vigilan ...

És el meu temps, és la meva vida, és el meu moment, sóc jo, qui està aquí, qui decidirà, qui pensarà, i a poc a poc, sense presses tinc tota la nit per descobrir, fins que el sol em sorprengui al matí, i ara sí, aixecaré el vol, travessaré els núvols, aniré fins a l'horitzó, ja queda menys per arribar, sino sempre ens quedarà demà per continuar somiant.Cap paraula, cap de les mirada, cap història amagada em diu res, i com en tot quan el sol s'apaga a la nit, els estels surten per brillar, teni...

Ho sé, molts em considerareu una completa boja, però ni tant sols sabeu a que ve aquesta manera d'actuar, alguns pensareu que sóc algu totalment contrari del que en realitat sóc, però la gran majoria d'aquestes persones no saben tot el que he patit, tot el que he somiat, tot el que he viscut, tot el que he plorat, i tot el que he rigut, la gran majoria sabeu el meu nom, no la meva història.Veig com els dies van passant, davan els teus ulls, no tens temps de reaccionar, saps que és aquesta, que...

Sí, ho reconec. He caigut mil vegades amb la mateixa pedra i probablement tornaria a caure-hi si se'm poses al mig del camí. He plorat per qui no mereixia les meves llàgrimes i he rigut amb falses amistats. He sentit la paraula "sempre" quedant-se dissolta en l'aire, perduda en el temps. He dit paraules de les que me'n arrepentiré tota la vida, i me n'han dit algunes que mai oblidaré; m'han ferit fins a tal punt que me les acabava creient o, en canci, m'han fet pensar que sóc una mica més espe...

Semblarà una tonteria, pensaràs que no val la pena, que no podré, que seré incapaç de aconseguir-ho, que per molt que intenti fallaré; en aquell moment jo no et diré res, simplement em giraré i ho faré perquè vegis que un fet val mes que mil paraules, perquè te n'adonis que si algu vol pot, perque te n'adonis que encara que vagi a contracorrent, no tens res a perdre, simplement intenta-ho, potser cauràs, potser no te'n sortiràs a la primera, o a la segona, pero et prometo que tard o d'hora ser...

La veritat és que no puc queixar-me, totes les vegades que se m'ha tancat una porta se me n'ha obert una altra, totes les vegades que m'han fet mal he set capaç de seguir endevan, totes les vegades que he baixat el cap he set capaç d'aixecar-lo. Que a vegades les coses poden ser duna manera o d'una altre depenent de com ho vegis, de com vulguis veure-ho i afrontar-ho. I jo, segueixo aquí, encara que m'hagi caigut mils de vegades i que sempre sigui amb la mateixa pedra, segueixo aqui miran enda...