Miro més enllà, i saps quin es el problema? Que no hi veig res, no veig respostes a totes les mils de preguntes que em faig cada dia, no veig un cami pel que he de seguir, no veig un motiu pel que lluitar,...Potser tot això sigui el final d'aquesta guerra en la que porto tant de temps lluitan, potser no, potser això simplement sigui una caiguda per adonar-me que estic massa amun per abandonar, potser simplement es un descans, pero, no entenc perque el temps fa aquestes coses.
I sí, a vegades, a simple vista, puc semblar de pedra, pero t'asseguro que també sóc fràgil, més del que la majoria pensa, perque parla, sense saber, critiquen les meves accions, sense saber el motiu pel qual les faig, pero arriba un punt en que tot això et supera, i ja es igual tot, i en aquell moment, sol necessites que algu vingui i et digui, que estarà tot bé, que la tempesta amainarà, i que el sol brillarà de nou...