Hi havia una vegada una noia que sempre havia viscut molt feliçment, o com a mínim, a ella li semblava. Anava a classe de dilluns a divendres però mai estudiava. Sortia els dissabtes a la nit amb les amigues: de discoteca, concert o alguna festa; el que fos menys estar a casa. L'endemà passava la ressaca com podia, amb la família, rient amb els seus germans. Era una noia senzilla i poc sensible. No plorava mai per a res. No creia ni en les mitges taronges ni en la màgia. Un bon dia, va conè...

La Miranda, la meva conilla, només fa merder quan em veu i no li faig cas. M'assec al seu costat, ella a la gàbia i jo al terra. Es queda quieta i dorm. [metàforapasdeltemps] Quan jo era petita, la meva mare em donava la mà mentre jo estava estirada al llit. I m'adormia. En aquells moments no passava res dolent al món perquè ella era allà, asseguda al meu costat. Més tard, he de confessar que em feia l'adormida per veure com marxava. Tenia curiositat per saber com em deixava la mà i s'aixecava...

El veí de dalt acaba de posar la nostra cançó a tope. Como explicarte, me gustas tú. Allò que fa un any ens ho dèiem de tant en tant. I que de tant en tant pensàvem amb què era tot allò que sentiem. I de tant en tant ens posàvem vermells davant de la pantalla de l'ordinador. T'enviava missatges, també de tant en tant, i tu me'ls contestaves. I somreia i, com de tant en tant, tornava a pensar amb un possible nosaltres. Crec que tot i ser la nostra cançó, como explicarte se'ns ha quedat petit...

Sempre he pensat que tothom pot pintar la seva vida d'un color. I a mesura que vas vivint i et vas sentint diferent, vas colorejant amb diferents tons. Quan comencen haver-hi exàmens la pintes de negra, així és com ho veus tot. Alguns ho retoquen amb una mica de verd al final, per allò de l'esperança; jo no, evidentment. En una nit d'amor salvatge la pintes d'un vermell intens, rogent, i a mesura que passa el temps i la passió s'esbaeix, acabes amb tons blaus, amb la màxima tranquil·litat. De ...

Tot just avui he vist que tinc el teu raspall de dents. Ja saps que el meu necesser (quina paraula més bonica. necesser. Ho torno a dir: necesser. Sona bé.) sempre va a petar i només utilitzo dues coses de dins. I el teu raspall estava just al fons. I l'he vist i dic... oh! Els nostres raspalls estan junts! Com si estiguéssim vivint els dos al mateix lloc! O com si estiguéssim de viatge! Però la realitat no és aquesta. La realitat és que tu em vas posar el teu raspall al necesser perquè te'l g...

Sabeu què és una trena, no? Tres porcions de cabells que s'entrelliguen entre si, des d'on neixen fins a la punta. La trena es construeix amb dedicació passant les porcions l'una sobre l'altre i finalment, ho lliguem bé perquè la trena aguanti tot el temps que pugui. Ara imagineu-vos que la trena no està feta de porcions de cabells, sinó que està feta de tres persones que s'ajuden entre si i que soles serveixen de ben poca cosa. Les meves amigues i jo formem una trena ben original. I no podri...

Us he de confessar a tots que no sóc cap Julieta ni ell és cap Romeo. Tampoc sóc la Blanca ni ell en Saïd. Ni en Tristan ni la Isolda. No. Només som en Victor i la Marina i no crec que fem història. No serem coneguts arreu del món, només a casa nostra. No tenim final, ni feliç ni tràgic. No tenim final. Us confesso que la meva relació és bonica i tendra però no tenim cap impediment per estar junts: les famílies no estan enfadades, no ens separa cap religió i no tenim guerres entre mig. L'am...

Només volia dir que trobar una persona que sàpiga escoltar és una de les coses més difícils que hi ha en aquest món miserable. I en contra de les dones, fa temps que només em trobo homes que en sàpiguen. Aixequeu el cap, deixeu-vos de mirar el llombrígol perquè al vostre voltant hi ha milers de persones amb una vida molt més interessant que la vostra. No teniu problemes, teniu collonades. Només volia dir això. Estic farta d'escoltar les vostres collonades, FARTA!!! Us deixo una foto meva a ...

Avui em ve de gust fer-vos un tastet de la persona més meravellosa del món. No ha salvat la humanitat ni tampoc ha creat algun invent revolucionari, i segurament no ho farà mai. Però, i quina importància té això? No necessito un súperheroi que m'expliqui mil històries ni res material que em doni felicitat. Necessito veure-la somriure cada dia, això és el que em dóna vida. Veure-la feliç per ser-ho jo també. Alegra, riallera, sincera i pacient. Sentimental, amb un cor enorme i patrona de Catalu...

Avui tinc ganes de dir-te que t'estimo, moltes ganes. També tinc ganes de fer-te un petó als llavis. Em dol no poder fer cap de les dues coses... ni abraçar-te quan dorms, ni fer-te pessigolles, ni deixar-me caure als teus braços. Somio en despertar-me cada matí i mirar com de verds tens els ulls. D'olorar-te, estimar-te i ballar junts una cançó inventada.  De descobrir nous móns agafats de la mà i parlar de tots els temes que existeixen. Aquest diumenge marxo a viure a una nova experiència...

Amb aquesta! ...

... que anava a la perruqueria i em feien aquest pentinat quan només volia tallar-me els cabells!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ...