Hi ha, al meu parer, un element del procés d'independència que no s'ha posat amb prou claredat i que podria decantar definitivament la voluntat de la societat en general en favor del nou estat.  Aquest element és fer visible de manera sistemàtica i constant, tot el que podria realment canviar si deixem de dependre d'un altre govern. En síntesi, es tracta d'explicar tot el que podríem fer de manera diferent i que no podem canviar perquè no en tenim la capacitat jurídica, normativa, ni polític...

Allau de demagògia a la vista.  La vicepresidenta Ortega ha anunciat que els pressupostos de la Generalitat per a 2014 preveuran una partida per comprar el material necessari per fer una consulta (urnes, cabines...). La caverna madrilenya ja ha desfermat totes les fures demagògiques per cridar que ens gastem els diners en sobiranisme mentre els nens es moren de gana als carrers (o això diuen). ...

Finalment, i de manera inexorable, el temps posa tothom al seu lloc.  Ara tenim la constatació clara, números en mà, que el sistema de finançament que va negociar el tripartit, i que en el seu moment ens van voler vendre com el gran èxit i com el pacte definitiu amb Espanya que garantiria la nostra viabilitat econòmica, ha resultat una completa estafa.  Un absolut fracàs. Recordem que aquest sistema de finançament anava paral.lel a un nou estatut d'autonomia que ja sabem on ens ha dut.  Reco...

Ja hi tornem a ser.  Si fa no fa, com l'any passat.  Ara que sembla més que evident que la Via Catalana (cap a la independència) serà un èxit majúscul, igual com ho va ser la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat, arriba tot aquest ramat de bestiar polític a mirar d'aconseguir-se un lloc com sigui, per intentar treure-hi pit, amb l'esperança d'apuntar-se un triomf que de cap manera no els correspon. Els durans, navarros, rossos... i tota aquesta colla de cagadubtes o de botiflers ...

Els cadells del PP ja fa dies que se'ns estan manifestant amb tota la seva esplendor feixista, abraçant qualsevol símbol i qualsevol expressió d'aquest sistema totalitari.  No és novetat. Avui, però, voldria remarcar la presència entre aquests nous defensors de la llibertat (la seva de fer el que vulguin, evindentment) de dones.  Em sembla curiós que també les dones abracin les idees feixistes.  Imagino que deu ser qüestió d'ignorància o de  poca memòria històrica, perquè justament les dones...

Fa fred, encara, a les nits i sobretot de matinada, però els dies s’allarguen, les temperatures pugen i les primeres flors apunten fins i tot als llocs tradicionalment més freds. L’hivern encara hi és, i el calendari ens ho recorda, però la primavera s’acosta, lenta i segura, amb la seva paleta de colors, sempre nova i sempre repetida. Recta final d’un febrer curt i intens que se’n va per sempre. Temps de començar a treure el nas fora de les cases i de retrobar la llum, el sol, i el plaer de...

Hi ha paraules senzilles, d'aquelles que passen desapercebudes i que mai no són referència de cap parla pròpia de la modernitat.  Una d'aquestes ben bé podria ser "vigília", tot i que em sembla un mot extraordinàriament adequat per a avui, justament. Vigília té el significat de vetlla, de no dormir, com segurament faran molts del membres de l'organització de la Via catalana cap a la independència, entre avui i demà, tancant mil detalls de darrera hora.  D'altra banda, vigília, també és el di...

Diu la dita que qui canta els seus mals espanta, i alguna cosa deu tenir de certa quan hi ha qui ha dedicat el seu temps a estudiar els beneficis d'una activitat a priori tan supèrflua com cantar.  A tall d'exemple, podem fer un cop d'ull a aquest petit article que n'enumera uns quants. Ben mirat, qui no ha experimentat mai emocions al ritme d'una música, d'una cançó?  Qui no s'ha llevat mai al matí amb una tonada enganxada als llavis o qui no ha taral·lejat mai alguna tornada en algun momen...

Ja és ben veritat allò que "qui no hi és, no hi és comptat".  I nosaltres, tot sovint, amb una visió prou estreta de mires, només sabem enforcar el nostre entorn més immediat.  Justament això és el que ens passa habitualment quan parlem del país:  ens mirem nosaltres, tot justet fins a unes fronteres imaginàries i diem, sense pudor, que som tants o quants i que fem això o allò. Però de tant en tant, la realitat ens dóna lliçons, com la dels catalans que viuen arreu del món i que aquest cap d...

El parèntesi és un mot o enunciat que s'insereix, a tall d'explicació, en una frase, que seria gramaticalment completa sense la seva inserció, i que es destaca entre els dos coneguts signes. De manera similar, la nostra vida és aquella gran frase, gramaticalment completa, vitalment completa, en la qual, amb una mica de sort, podem introduir algun que altre parèntesi que ens ajudi a aclarir-la una mica.  Habitualment, d'aquests parèntesis n'acostumem a dir festes o, si són més llargs, vacance...

Ens diu el diccionari que "èxit" és "bon resultat.  Reeiximent".  Per la seva banda, "reeixir" ens trallada a la idea d'èxit en alguna cosa que hom es proposa.  L'èxit, doncs, si més no a nivell de diccionari, no té res a veure amb la casualitat, amb l'atzar, ni amb la sort. Tots hem tingut algun cop la sensació que alguna cosa que ens havíem proposat i que, generalment, ens ha costat força, ha acabat sortint bé.  Fins i tot millor que no esperàvem.  Això és l'èxit.  El resultat de l'esforç ...

Ara sí que ja no tinc cap dubte que el sistema educatiu que vaig seguir (o patir) va deixar-me unes llacunes formatives molt més profundes que no em pensava.  Concretament, una inconsistencia de les meves habilitats pel que fa a comprensió lectora molt greu. Que com me n'he adonat?  doncs simplement llegint la mare de tots els textos escrits, la gran font de sapiència i referent intel.lectual (o almenys això sembla).  Parlo de la Constitución Española tal com apareix publicada per la Moncloa...