Ja és tot un clàssic allò que en política es pot fer de tot menys el ridícul.  Però vet aquí que la realitat sempre acaba superant els millors guions de ficció imaginables.  Un bon exemple de líder polític que sembla condemnat a anar posant-se de peus a la galleda és, darrerament, Pedro Sánchez.  I és que a les seves declaracions per a determinats programes especialment frívols de televisió, o a ser capaç de penjar-se d'un molí aerogenerador d'una coneguda companyia elèctrica, no especialment ...

Miss Tanguita és un concurs de bellesa dedicat a nenes (penso que amb el propi nom de la cosa no cal explicar gaire més), que fa vint-i-cinc anys que se celebra a la localitat colombiana de Barbosa i que ara, finalment, sembla que ha estat posat en qüestió. Recomano la lectura d'aquest article, que reflexiona sobre la hipersexualització de la nostra societat i el perill per a les nenes que comporta.  Només vull remarcar un fragment, perquè val la pena llegir-lo sencer:  "El mundo discute la ...

Igual com quan érem canalla, a l'escola, i algú ens feia alguna cosa que no ens agradava:  "a la senyo vas!".  Versió política contemporània:  "al Constitucional vas!".  Aquesta és la pràctica habitual del govern del PP respecte a qualsevol norma que aprovi el Parlament de Catalunya.  I és que sigui quina sigui la postura definitiva, ja s'ha aturat l'aplicació de la llei, que és del que es tractava, i ja s'han posat tots el pals a les rodes possibles, per evitar que avancem. Ja fa dies que l...

Que el PP, a Catalunya, ja fa anys que ha perdut el nord i els vots és cosa sabuda i acceptada per tothom menys pels seus dirigents, que segueixen entestats a fer veure que poden controlar el ritme, el calendari i l'agenda política.  Però a manca d'autèntica capacitat d'influència, només els queda l'opció de fer nosa.  I això és justament el que planteja Alícia Sánchez-Camacho. La popular ha amenaçat de dur els pressupostos de la Generalitat al Consell de Garanties Estatutàries.  I per a què...

Els darrers dies hem assistit, amb cara d'estupefacció -o potser no-, a un seguit d'esdeveniments que, tot i que segurament no ens fan cap gràcia, són absolutament legals, d'acord amb la legalitat espanyola i la lectura que se'n fa en aquests moments.  Repassem: - El Tribunal Constitucional sentencia que els catalans no podem fer consultes, a no ser que sigui per elegir la pubilla de la festa major, i poc més.  Tocat i enfonsat una de les línies de flotació de qualsevol democràcia:  la capac...

Fa uns dies que corre per Internet aquesta imatge d'un metge de Califòrnia (podria ser de qualsevol lloc del món) després de perdre un pacient seu de dinou anys.  Aquesta és la viva representació del dolor, del fracàs, de la impotència.  Però més enllà de la imatge en ella mateixa hi ha tot un discurs, encara molt més important. Qui no ha perdut mai un amic, un projecte, una feina, una parella, un somni...?  Qui no ha sentit mai la plantofada terrible del fracàs amb què la vida ens baixa del...

De vegades costa molt engegar.  Records de diumenge, ressaca futbolera, darrer cap de setmana -de moment- de campanya electoral... tot un seguit de factors que fan un dilluns complicat, potser com tants d'altres,  en què encarar la rutina, la feina, els problemes -que mai no falten- més complicat del que ja és habitual. Potser és el bon temps, potser la perspectiva ja no gaire llunyana de les vacances, però hi ha dilluns que fa mandra posar els peus a terra i tirar endavant.  Però no hi ha r...

Recordar, de tant en tant, és l'únic que ens queda.  Recordar fets, llocs, històries, paraules, persones.  La memòria, de tant en tant, és el gran bàlsam contra l'oblit, un bàlsam que ens ajuda a admetre que som qui som i que som com som, segurament, per un conjunt de circumstàncies que no sempre temin prou presents. L'absència d'algú deixa un silenci intens a dins nostre, un espai buit que omplirem amb la memòria, amb els records, amb les imatges de tot allò que hem viscut i que se'ns engan...

Va dir Einstein que hi ha dues coses que són infinites:  l'univers i l'estupidesa humana, i que la primera encara estava per demostrar.  El mèrit del savi és que va pronunicar aquesta sentència abans que existís el PP, la qual cosa ja li podria atribuir un nou mèrit, el de ser un autèntic visionari. Aquesta reflexió ve a compte de la darrera aportació científica popular al món de la lingüística i que intenta demostrar que el valencià és una llengua íbera.  Que aquesta gent no són gaire llegi...

No és cert que els dirigents del Partit Popular sempre menteixen.  De vegades, se'ls escapa la veritat, ni que sigui, molt em temo, de manera inconscient.  Regellim, si no, les paraules de Soraya Sáenz de Santamaría i el seu fantàstic "ha llegado la hora del sacrificio de los políticos", a propòsit de projecte de reforma de les administracions públiques. Servidor, que d'això de la cosa pública en comença a saber alguna cosa, sempre havia pensat que els organismes administratius eren l'instru...

Si la informació de La Vanguardia és certa, i no té per què no ser-ho, els ducs de Palma se'n van a viure a Suïssa, des d'on la infanta es podrà ocupar com cal de l'àrea internacional de la Fundació La Caixa.  El seu consort, però, no està massa clar si hi va a desenvolupar cap mena d'activitat remunerada, si viurà a cavall entre Barcelona i Ginebra, o si es quedarà, diguem-ne de rodríguez, resolent la seva situació judicial.  Tampoc no es pot desartar el cesament temporal de la convivència (q...

Algú va dir que la vida era triar constantment.  I triar, de fet, és descartar una pila de coses per escollir-ne només una. Així anem fent cada dia, i així anem ocupant el nostre temps en coses que hem de fer, en coses que ens demanen que fem o en coses que realment volem fer.  L'encert que tinguem en aquesta tria constant, en aquest establiment inconscient de prioritats, serà el que, en gran mesura, dibuixarà el nostre nivell de felicitat i la nostra satisfacció personal. ...

"Pluges d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor".  Ho diu el nostre refranyer popular, que és molt savi.  Francament, no recordo si l'abril va ser especialment plujós o no, però el que sí que hem pogut constatar és que la tardor ha entrat amb un bon sol i temperatures altes.  Serà un bon auguri? La tardor és un temps estrany, a cavall entre l'enyorança de l'estiu i la perspectiva del fred.  Tot plegat ben amanit amb un espectacle cromàtic indescriptible als boscos que van deixar anar ...

No estan els temps per anar fent experiments, i menys en política, i molt menys encara si es tracta del procés cap a la independència.  Vivim temps sense retorn en què qualsevol error es pagaria massa com perquè ens el puguem permetre.  I aquí és on entra el factor de risc del valor o de la covardia política. El conseller Homs va parlar fa uns dies de les eleccions europees del maig de 2014 com un assaig general de la consulta famosa (sí, sí, aquesta consulta que ja veurem si finalment la vo...

Corren temps difícils per a l'esport espanyol.   A la ja prou coneguda eliminació de la candidatura olímpica de Madrid 2020, enmig d'un ridícul clamorós dels seus representants polítics, ara hem sabut que la picaresca (o la fatxenderia) espanyola també serveix per guanyar títols, com l'or paralímpic de bàsquet a Sidney 2000. Si hi sumem els més que seriosos dubtes sobre el control del dopatge, que ha fet que fins i tot l'Agència Mundial Antidopatge intervingui davant de determinades sentènci...

De tant en tant, algun que altre programa de televisió encara té la virtud d'ajudar-nos a reflexionar una mica sobre les nostres vides, cosa que sempre és d'agrair, enmig de la mediocritat general de la graella televisiva.  El darrer exemple el vaig tenir en el programa "El convidat", de TV3, dedicat a Jorge Javier Vázquez. Tot i que  el personatge que interpreta a la tele i els programes en què hi participa em semblen penosos i gens recomanables (tot i la seva audiència -un valor en ell mat...

El sol de tardor és aquella mena de sorpresa que cada any ens reserva una meteorologia amant de jugar amb el calendari.  Quants cops no hem dit que encara farem la castanyada amb màniga curta?  Tot i que encara només som a mijtans d'octubre, la tardor va prenent forma, va esgrogueint el paisatge i ens va deixant les primeres mostres de fresca, així que el sol se'n va, o quan encara no s'hi ha posat. Tot plegat, si ens hi fixem una mica, ens mostra uns espais canviants, uns colors coneguts pe...

L'ús de la paraula és, a banda de mitjà de comunicació més senzill, una manera de modular allò que es vol dir, i d'adaptar el nostre discurs a la realitat que vivim o als destinataris del nostre missatge.  Així, no és gens estrany veure com determinades persones que gaudeixen d'una bona repercussió mediàtica, tot sovint hagin de jugar amb les paraules per corregir el seu discurs i per evitar que resulti ridícul davant de la relitat. El darrer exemple el tenim en dues expressions recents que ...

El món de la cultura i de les arts és un món estrany, fantàstic, però alhora farcit d'aparences, quan no de papanatisme, directament.  Perquè tothom estima i valora l'art.  Només faltaria (especialment si es disposa d'una bona butxaca per pagar-lo). Però vet aquí que, de tant en tant, apareixen iniciatives que haurien de fer pujar els colors a més de quatre intel.lectuals (cosa prou difícil perquè els conceptes de vergonya i d'humilitat semblen incompatibles amb aquest univers).  La darrera ...

Molt em temo que la mentalitat política madrilenya no dóna per a més i, segons la seva visió del món, tot es pot resoldre amb diners.  Imagino que segons aquest principi es poden entendre reaccions com les de Leguina, afirmant que com que l'estat s'ho pot permetre, amb 9.000 milions ens poden fer callar. Ara que ens havíem acostumat als incompliments, als pressupostos no executats i a no complir el que s'ha signat ni les sentències judicials amb la cançoneta aquella que ara hi ha altres prio...

Es diu sovint que el pitjor enemic, de tant en tant, el tenim a casa.  O ben a la vora. Aquesta afirmació podria ser prou encertada per al procés cap a la independència que, si res de molt gros no ho impideix, no sembla que pugui tenir retorn.  Cada dia que passa fa menys por l'oposició dels grans partits espanyols (i espanyolistes), és menys important la indefinició permanent d'Iniciativa i companyia (cagadubtes majors del regne), i sonen a contes de vells a la vora del foc les prediccions ...

Diu la dita:   "ni vetllis amb lluna, ni dormis amb sol".  I com que la saviesa popular és realment sàvia, val la pena fer-ne cas i mirar d'amotllar una mica els nostres ritmes vitals als propis de la natura.  Però vet aquí que hi ha una força més intensa que la que marca el devenir dels dies, i és la que ens convida a badar, a contemplar l'espectacle magnífic d'una lluna plena.  Aleshores, qui pot no vetllar amb lluna? Al cap i a la fi, la lluna és aquella veïna llunyana que ens agrada tant...

Les paraules que va pronunciar el banquer Emilio Botín no fa gaires dies sonen a insult a  la immensa majoria de la població.  Em refereixo a allò d' "es un momento fantástico para España porque llega dinero de todas partes". Aquest tipus de declaracions només es poden fer des de la pura inconsciència, per desvergonya, o amb l'altre gran, Isidre Fainer,  al costat i exercint de venedor de pòcimes màgiques que ajuden a guarir qualsevol mal.  En aquest cas, penso sincerament que ens trobem dav...

Una de les assignatures pendents que té Espanya, és la restitució de la memòria dels milers de persones víctimes del franquisme.  I molt em temo que serà assignatura pendent durant molts anys, perquè ja han passat governs de dreta i d'esquerra i els avenços (per dir-ne d'alguna manera) són, a hores d'ara, més que discrets. Recordem que el govern del PP segueix negant-se a condemnar el feixisme, i que l'apologia del franquisme és pràctica habitual, i prou respectada, encara. ...