L'estadi Olímpic Lluís Companys es va omplir de gom a gom pel partit de l'USAP de Perpinyà contra el Toló. Feia un sol de justícia i una calorada de por, i per tant potser més que mai molts espectadors s'acostaven al bar a buscar un refresc (i molts també l'entrepà) abans que no comencés el partit. No visito massa els estadis, però acostuma a passar sempre el mateix. L'espai és petit per la quantitat de gent que s'hi amuntega en poca estona. Tres noies joves es reparteixen una barra massa rep...

M'ha cridat l'atenció aquesta bola verda d'un color tan intens a sobre d'un tronc tan petit i fràgil. Talment com si estigués esperant que el nen d'algun gegant l'arrenqui i li bufi al damunt per veure envolar-se, lleugeres i delicades, les seves fulles suspeses en l'aire. Com si fos una dent de lleó d'escala gegantina. ...

Una vorera ampla. Si té prou espai, fins on és capaç de créixer una alzina de ciutat? Prou com per regalar una ombra magnífica quan fa bon temps, sobretot si es combina amb uns bancs situats estratègicament.

Dues germanes es retroben després de molts anys a la casa de la seva infància, el dia de l'enterrament de la seva mare. En l'ambient resclosit de la casa cantonera, que ha d'anar a terra l'endemà, i amb l'acompanyament de les (poques) coses que els hi queden per repartir-se, hi floten tots els secrets que en el passat varen trasbalsar la família per sempre. ...

Estel de pedra ...

Abans, al tornar d'estar uns dies fora xerraves una mica i et posaves al dia. Ara, passo uns quants dies fora de circulació i em trobo amb una nota que diu "tens tants missatges per llegir". Com es pot abordar, això?

M'encanten. Trobo que fan un conjunt d'allò més original. https://www.youtube.com/watch?v=kao3olo8XN4

Pere Quart recitant les seves corrandes d'exili. https://www.youtube.com/watch?v=BP9yhXoBwnM

Oblidats els peus, estoiques sota la pluja ...

Sense pensar-ho, ni voler-ho, ni proposar-s’ho, el veí del costat m’ha fet un regal que s’ha infiltrat espontàniament per l’escletxa que separa els nostres balcons.

Déu te guard, vianant. Que t'imposi el Montseny una mica d'amor i una mica de seny....

De bon matí surto de casa i, encara mig endormiscat com el dia que no s'ha acabat de llevar, em trobo unes sabates abandonades al carrer. Ja és la quarta vegada! I, de les quatre, és la tercera que el que trobo és el parell complert de sabates, i no pas en un estat com per llençar-les. Que potser s'ha trastocat, el món? Sí, els humans moltes vegades no toquem de peus a terra, potser treure's el calçat i trepitjar ben ferm és una manera de recuperar una mica de seny. És casualitat, suposo, o...