Cultura

Si potser us interessa, tinc articles de Tintín escrits per mi que jo opino modestament que són bons. ¿Què me'n dieu? ¿Us agradaria la seva publicació, d'una forma espaciada en el temps i no massa freqüent? ¿Posem activitat tintinaire a Flog.cat? No tinc tampoc molts articles, però alguns sí que en tinc. Vaja... Espero la resposta de la penya d'aquest fòrum. Fins aviat. Bona tarda.

SÍ, espero que estiguin en català!

Seria bona idea :)

Aquí teniu el primer dels articles: el del Milú. No és dels millors, però és prou acceptable. Espero que us agradi. Fins una altra!! ------------------------------------------------------- -------------------------- - Introducció. Segons la votació feta a la web Exèrcit del Fènix (i no a La Stoa), el Milú sortia vencedor en majoria simple: amb un terç exacte de vots (33%); el votaven 6 persones sobre 18. La promesa ho deia ben clar: qui vencés en majoria (simple o absoluta, la que fos) tindria un article dedicat. Per tant, com podeu llegir davant els vostres ullets, el Milú, com a “president” de les eleccions, ja té l'article promès. Res, ja que ja teniu l'article, que ho disfruteu!! - Retrat del Milú. Què podem dir del gosset Milú, el fox-terrier blanc, bufó, trapella, radicalment fidel al seu amo i enamorat dels ossets? El Milú és el company més fidel d'en Tintin. Apareix, com indicia la web tintincat (http://www.tintincat.com) en la totalitat dels còmics d'en Tintin, sense excepció, si bé, a diferència d'en Tintin, que és el protagonista i ocupa especialment el rol de personatge central, el Milú, tot i present en la història, té un rol més aviat secundari. Un rol secundari i omnipresent, doncs, encara que sigui sota l'ombra de Tintin, com hem dit, no hi ha cap història de Tintin en que no hi aparegui; ni una excepció. La relació d'en Milú amb els personatges de Tintin és bona, si veiem els protagonistes “bons” de la història. El Tintin, tot i que a vegades tracta el Milú d'una forma un tant autoritària i “renyona”, el cuida bé, el protegeix i salva dels seus enemics i demostra estimar-lo. El Haddock, malgrat tenir amb el Milú una relació a estones una mica tensa i amarga, l'accepta com el gos del seu bon amic, i l'ajuda sempre que pot. El Tornassol i el Milú es cauen generalment bé, i fins el Milú li fa algun favor. Els germans bessons Dupond també tenen carinyo a l'”irracional” de la sèrie. La Bianca Castafoire no fa molt de cas al gosset, però tampoc li té cap especial fòbia ni mania. El Nèstor el criat s'enfada a ocasions amb el Milú per les seves trencadisses als objectes del castell del Molí (la llar d'en Haddock), però al final acaba tolerant-lo. En canvi, però, el Milú esdevé molt insuportable per als enemics d'en Tintin. De fet, Rastapopoulos; Müller (alies dr. Smith); Al Capone; el coronel Boris (alies Jorgen; el que anà com a polissó al coet lunar); i d'altres, són els dolents que intentaren raptar, malferir o assassinar, sense èxit naturalment, al pobre gosset, el qual, en ocasions gràcies a la seva pròpia habilitat, però sobretot gràcies a l'inestimable ajut del seu amo, aconsegueix salvar la salut i la llibertat. En una ocasió, però, arriba a correr un cert perill, doncs s'arriba a quedar amb la cuixa trencada i embenada perquè el malvat Jorgen, desconfiadís, el tirà forat avall al pis inferior del coet lunar, però malgrat tot s'acabà recuperant sa i estalvi després d'un cert descans. No obstant, però, també hi ha la relació entre el gosset Milú i els altres animals de les aventures d'en Tintin. El Milú se les hagué (a vegades amb valentia, a vegades amb por) contra serps, cabres, còndors, crancs, cocodrils, vaques i fins aranyes, entre d'altres bèsties. Podem veure com, amb els seus lladrucs dominava, donant-li por al goril·la negre de l'Illa Negra (el “Ranko”). L'animal amb qui es podria dir que tingué més contacte fou el gat del castell (del qual desconec el nom), amb el qui al principi tingué les seves “enfadades”, però al final es varen fer amics. Per últim, i de moment, explicarem que el Milú té una especial predilecció pels ossos [en una ocasió, al Tíbet, la seva passió pels ossets li fa perdre un missatge en paper escrit demanant auxili escrit pel Tintin, per la qual cosa hagué de manegar-se-les per les seves, sense el missatge, per buscar auxili pel seu amo], i, com en Néstor i en Haddock, el gosset blanc té una certa passió pel whisky “Loch Lomond” (sabíeu que el whisky Loch Lomond existeix? Consulteu a: http://tintincat.com/tintin/raco/lomond.htm). De moment, considero que la promesa d'escriure un article sobre el Milú està acomplerta. Espero que us hagi agradat aquest article. El pròxim article tintinaire el farem sobre els Dupond. Salut!!

Sembla que ningú s'ha llegit l'article de Milú... almenys, encara. En fi... (¿És que llegir per Internet agrada poc, a la gent?).