"I jo encara diria més...!!”.
“Els senyors Dupond i Dupont, detectius amb carnet”.
Aquestes dues frases són molt possiblement les que millor fan pensar en els dos Dupond. El seu relatiu triomf a les eleccions de la web Exèrcit del Fènix els ha fet mereixedors d'aquest article: malgrat el campió sigui el Milú, amb 6 vots i un 33%, de fet els germans Dupond obtenen 4 vots i un apreciable 22%, quedant segons.
(Veure el resultat de la votació “edefènixa” en un dels articles d'aquesta web "Tupé del filòsof".).
Però, sense més interrupcions, passem a analitzar les aventures dels Dupond i Dupont (com que ambdós són personatges eternament junts en parella, i molt indistingibles l'un de l'altre, els analitzaré als dos junts, perquè seria molt complicat parlar-ne per separat, distingint l'un de l'altre; a diferència d'uns altres bessons famosos, els Zipi i Zape, els germans Dupond no tenen gaires detalls que els distingeixin entre ells, o com a mínim això sembla).
Per tal de fer l'article sobre els Dupond (uns personatges més complexos i elaborats del que podria semblar a primera vista), els descriuré intentant buscar un adjectiu que els sigui apropiat. A veure.
Com són els Dupond?
Ingenuus, un tant rucs, ximples, impacients? Els Dupond no són massa creatius ni inteligents. Rellisquen amb els portals, els terres relliscosos i les escales. Quan persegueixen al Tintin sempre acaben perdent-ne la pista, (fins que, naturalment, al final de l'episodi ja veuen la innocència del seu amic). Sempre un d'ells imita la frase de l'altre (“Jo encara diria més...” o bé “És la meva opinió i la comparteixo”). En una ocasió, per una equivocació ben “meritòria” (veure “L'illa negra”), pugen a un avió conduit un home que els hi sembla un pilot, però que en realitat només és un mecànic... i els cal una mica de bona sort per no matar-se quan l'aparell aterra com pot; però, malgrat això, aterren casualment en una zona de pràctiques aèrees i s'enduen el primer premi “per la millor acrobàcia”. Però, apart de la seva ingenuitat i les seves badades, tenen altres característiques...
Decidits, treballadors, insistents, incansables? En això els Dupond tenen una característica en la que es diferencien del capità Haddock: mai tenen temptacions d'abandonar. Mentre el capità del Loch Lomond en algunes ocasions està a punt d'abandonar i necessita que el Tintin el convenci per seguir endavant (alguna cosa similar també passa en ocasions amb el Milú), els Dupond, incansables, difícils de desanimar, persisteixen fins que la missió s'acaba (amb la victòria d'en Tintin, clar). Es pot acusar potser als Dupond de poc afortunats, de poc victoriosos, però no d'inconstants. Els Dupond ens recorden, per exemple, a Charlie Brown: tant els bessons del bigoti, com el noiet calb i ruc, per malament que els vagin les coses (i sol anar-los-hi malament) no es rendeixen: passen un i mil fracassos i, per dir-ho així, ho poden perdre tot menys la constància. L'estoïcisme, doncs, és una virtut més pròpia dels Dupond, d'en Tintin i d'en Tornassol, que de Haddock i d'en Milú. Comentat això, seguim analitzant els germans del bigoti...
Indistingibles del tot, clavats com en un mirall, idèntics? Aquest és un dels aspectes més comentats pels aficionats a Tintin d'aquesta parella de detectius: la seva similitud extrema (extrema, però no absoluta). En quins aspectes es podrien diferenciar els Dupond l'un de l'altre? La distinció més òbvia, naturalment, és el bigoti (en un d'ells, retallat cap avall; en l'altre, retallat cap als costats). Un altre aspecte que en ocasions sembla distingir-los és que un és dretà i l'altre esquerrà (alguna vegada agafen diferent els bastons). No obstant, els bigotis són "la seva marca distintiva" per excel.lència. Aquest aspecte es relaciona amb el del següent pàrraf.
Fan sempre el mateix, actuen “a l'unisò”, de forma simultània? Potser no del tot. En els Dupond, sempre hi ha un d'ells (sigui el mateix sempre, sigui a estones un, a estones l'altre) que diu alguna frase, i l'altre contesta el mateix (“Jo encara diria més (és ben estrany)”, “Jo encara diria més, etcetra”, i així successivament). El que sembla clar és que, almenys en les històries del Tintin, mai els dos Dupond estan a més de cinc metres de distància l'un de l'altre; sempre ben aprop ambdós, sense excepció. Viuen al mateix pis, semblen tenir gustos similars en la feina laboral (ambdós treballen de policia, com és ben sabut), vesteixen de forma molt similar (barrets i vestit negre, portant l'etern bastó) i ambdós porten bigotis pentinats d'estil molt semblant, com pot veure's. Són persones molt coincidents en quasi tot. Aquesta pregunta condueix a la següent.
Ben avinguts entre ells?? Sí, però potser no del tot. Si són germans, viuen al mateix pis, van sempre junts, etcetra, evidentment s'avenen. Però a estones discuteixen, per exemple sobre on s'han guardat uns documents en concret o bé la maragda de la castafiore, o a vegades quan l'un discuteix tenir una idea millor que l'altre, malgrat sigui la mateix (ja sabeu, l'etern "jo encara diria més"). Però, en general, els Dupond es toleren molt i sempre estan junts, com si fossin l'un la sombra de l'altre. I potser no els serveix de massa, doncs, com s'ha dit ja, no són massa hàbils en les seves missions tot i ser dos persones ajudant-se. Però continuem l'anàlisis...
Útils per a les missions del Tintin? Malgrat els Dupond no siguin molt destres en la seva feina, ja sigui per un cop de bona sort o perquè quan volen poden una mica, ajuden al Tintin. El Tintin els deu la vida, doncs un cop ("Els cigars del faraó") ells el van salvar d'acabar afusellat d'acord amb una sentència de mort, amb una maniobra astuta i vestint-se de dona. També donaren un cop de ma, com pogueren, al Tintin, en "l'illa negra", i ajudaren decisivament a recuperar els pergamins de Rackam el Roig, l'avantpassat d'en Haddock (en "El secret de l'unicorn"). Sigui per casualitat (però també per una mica d'habilitat i per molta tenacitat) els Dupond han donat un cop de ma a en Tintin i a la resta dels seus amics.
I un perill per a en Tintin? En diverses historietes (totes anteriors a l'aparició del personatge d'en Haddock, si us hi fixeu), els Dupond persegueixen el Tintin per tal d'empresonar-lo, o de portar-lo davant alguna autoritat (per exemple, el sr. Dawson). De totes maneres, la poca traça dels Dupond facilita que el Tintin sempre es pugui escapar d'ells. En tot cas, al final la veritat surt a la llum i els germans bessons se n'adonen de l'error comès en l'intent de detenció de son amic.
I un estorb i una molèstia? En ocasions, els Dupond, malgrat que aliats del Tintin, el fan partícep de les seves tontades. En una ocasió, un descuit dels Dupond deixa lliure al malvat Jorgen (Boris), i poc falta perquè aquest els tirotegi a tots ells... En una altra ocasió ("Tintin i el llac dels taurons") es posen a ser amables el Dupond amb el Dupont l'un amb l'altre, en un avió en flames a punt d'estavellar-se... i cal una miqueta de sort per a que escapin en vida. Ja sabeu com és la vida: a vegades pots ser útil, però no sempre.
Apareixen en la majoria de còmics d'en Tintin? La resposta: si exceptuem en Milú (i el mateix Tintin, naturalment), els Dupond són, sens dubte, els personatges més habituals de les aventures tintinaires. Per suposat, potser (remarco el "potser") en Haddock o en Tornassol són més populars (o la Castafiore, o d'altres). En tot cas, els Dupond apareixen en molts àlbums tintinaires. En els 23 àlbums oficials (no comptem el "Tintin al país dels soviets" i "Tintin i l'art alfa"), els Dupond apareixen en 20 dels 23 àlbums (el 86%... no és pas poc!). En algun dels àlbums apareixen només una vinyeta, però molt sovint tenen un paper destacat. Sempre sota l'ombra d'en Tintin, i no sempre en la totalitat de l'àlbum, els Dupond tenen un paper secundari. "Uns secundaris molt poc secundaris", com diria l'expressió, o també "uns secundaris de luxe".
Quina relació tenen amb els altres personatges del Tintin? Ja hem parlat de com són a vegades perseguidors, a vegades aliats, del mateix Tintin. Respecte al Haddock, els tracta com un pare autoritari, a estones quasi hi perd la paciència, però en el fons aprecia els seus esforços. En quan al Tornassol, els tracta com a companys més del grup, malgrat els trobi a estones un tant irritants. El Milú es riu de tant en tant de les seves bromes. La Castafiore, a la seva manera, els tracta amb formalitat i una mica de respecte. I en quan al Néstor, es limita a fer amb ells la feina de majordom sense fer-los massa cas.
I per últim, quines situacions curioses viuen? Els Dupond, per la seva ximpleria i la seva voluntat d'obeir la justícia i (en ocasions) detenir per error al seu amic del tupé ros, viuen una bona sèrie d'aventures curioses. Una d'elles, quan es prenen per error el detonant N14, que els fa créixer el pel desmesuradament; o quan fan el ruc "colant-se" al coet llunar per un error horari; o quan, en un vaixell per les costes d'Aràbia ("Els cigars del faraó"), es queden esperant hores i hores a que exploti una bomba de ma; o també, per últim, el ridícul que els toca ("El tresor de Rackham el Roig") quan estan continuament movent i movent la manxa en plena nit, siguent els "curreles" del capità Haddock.
Ja hem vist, doncs, com, en el món de Tintín, els Dupond són uns personatges ben curiosos. En aquest article només he mencionat algunes de les peripècies d'aquesta parella entranyable. Però és suficient perquè ens n'adonem del valor simbòlic dels personatges secundaris més presents en les aventures tintinaires, apart, clar està, del gosset Milú.
Potser en una altra ocasió us explicaré més aventures dels personatges tintinaires, però per ara ja n'hi ha prou, no ho trobeu? Salut!
