Això és un no parar. Cert que hi ha un temps per a tot, i que cada cosa té la seva temporada i el seu moment. Això, els pagesos prou que ho saben. Però sempre hi ha alguna que altre fruit bord que sembla que no tingui temporada preferent, i que sempre es pugui donar, en qualsevol moment i per qualsevol motiu. Posem alguns exemples recents, perquè la cosa resulti més entenedora:
Primer. Fa uns pocs dies, un advocat, Benet Salellas, no va poder entrar en una comissaria gironina a donar assistència legal a un client seu, allà detingut, perquè parlava català. L’agent de l’entrada li va barrar el pas si no se li adreçava en castellà.
Segon. Un taxista barceloní, durant una assemblea del ram, va tenir la gosadia de parlar en català. Immediatament va ser recriminat i insultat pels seus companys de feina, fins al punt que va haver de passar-se al castellà per poder intervenir.
Tercer. La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, va ser increpada per un guàrdia de seguretat privada de Fitur per parlar en català amb els seus acompanyants. Curiós que en una fira internacional on s’apleguen multitud d’idiomes, l’únic vetat, fins i tot en un ús privat, sigui el català.
Tres en pocs dies. Deu ser el temps d’atacar la llengua. I mentrestant, la resposta institucional, en el millor dels casos, ens ve a recordar el que diuen les lleis respecte a la cooficialitat del català a Catalunya. I?
Cada dia m’agraden més aquesta Espanya plural i multicultural, i aquesta Catalunya diversa, oficial, urbana i cosmopolita.