Que es morin. Així, tal qual, sense més, sense matisos. Això és el que deuen pensar o, si més no, és el que transmeten tots aquells dirigents polítics que neguen l’auxili als milers d’africans que intenten creuar la Mediterrània fugint de la misèria, amb la desesperació i el somni d’un futur per únic equipatge.
Fa un parell de dies, la direcció del Dakar va desqualificar un camió rus que no es va aturar a socórrer un espectador que havia atropellat. Tot i que l’espectador en qüestió es trobava en una zona expressament prohibida al públic i que l’atropellament només li va causar una fractura de fèmur, l’organització del ral·li va considerar que no aturar-se a ajudar-lo era motiu suficient de desqualificació.
Si seguíssim el model del Dakar, què hauríem de fer amb tots aquests líders polítics que neguen ajuda als nàufrags? Però no. Un altre cop, la realitat social i política es mostra amb tota la seva duresa i amb tota la seva inhumanitat, a tot estirar maquillada d’hipocresia. La hipocresia d’aquells que fa quatre dies es vantaven d’acollir l’Aquarius a port i ara bloquegen l’Open Arms. O igual que la d’aquells que avui callen, quan fa una setmana s’hi fotografiaven, com a exemple per als nens. Que es morin. I que no molestin, que fan lleig i queden malament a les fotos dels turistes. I vius costen diners.