Raquel Canet Sancho
per en 29 Setembre 2010
1
979 Vistes

 

Posem-nos en la situació de que... has comprat un sofà nou, genial, brillant, amb un color blau meravellós i un tacte a melicotó que encisa. Estàs encantada amb el teu sofà nou. Te’l fan arribar a casa; l’esperes ansiosa. Quan ja el tens a casa, li poses a sobre una funda: “Oh, no sigui que el meu sofà nou s’embrute” “I si el menut deixa petjades?” “I si Maria puja amb les mans plenes de xocolata?”. No has comprat el sofà pel seu meravellós color o pel seu tacte suau? Per què tapar-lo baix una funda aspra, groga, envellida només per no desgastar-lo o embrutar-lo?

Per què pensem tant en el “Què diran?” “I si després passa açò o allò?” Per que no arriscar? Sabeu com es diu? Viure... viure la vida.

I m'agradaria tant viure-la!

Publicat a: Reflexions
1
1
Carlos
Carpe diem nena
29 Setembre 2010
Carlos
per al sofa xD
29 Setembre 2010
Talia
jo conec un cas dun tio que te un parell de cotxes, i sempre gasta el mes vell, perque el nou, el bo, li'l van ratllar un cop i te por...... pero si no el gasta, per a que se l'ha comprat????? pse. Es com si jo ara me comprara la bateria i no volguera pegar-li fort pseee, aleshores?? que he desperar... Veure més
29 Setembre 2010
Raquel Canet Sancho
Teniu tota la raó i es això a lo que em referia!! 😄 crec que llevaré totes les fundes als sofass que tinc al pis... mira que son lletges les dixoses! A viure! ^^ Merci a tots bonicos!
29 Setembre 2010