en 9 Setembre 2010
Ell prefereix el tacte dels seus pits, la sensació de plaer...
I ella desitja una nit romàntica amb veles i un vals a mitjanit...
Ambdos es senten utiltzats.
Ell no vol acaronar-la ni dormir al seu costat, és dèbil, sent que mai ho podrà fer; i ella, ella, no està disposta a no sentir-se estimada, a caure en l'oblit ni a dormir desarropada...
Cap dels dos li ho diu a l'altre, els dos esperen que els desitjos es complisquen; ell comença a besar-la i ella li toca tendrament la cara...
Ella li demana quelcom més però ell no està dispost a parar de besar-la... i menys, a escoltar-la. Comença llevant-li la camisa i li toca suaument els pits, ella no diu que no... mai ha negat que li agradara... ell està pletòric i sent que ho està conseguint. Ella disfruta, és clar; i ell, ell també...
Després d'una estona, ell segueix pletòric i amb ganes de més, ella ha d'anar-se'n.... diu, sent que ja no li abellix el café, ni Serrat, ni el "tocadiscos" però s'ho ha passat d'allò més bé.
Ella, amablement, el deixa dormir i la porta l'acompanya fins l'últim racó dels seus pensaments... Ell desperta i sent... que li abellix un café, en marxa el "tocadiscos" i una cançó de Serrat...
Ell no vol acaronar-la ni dormir al seu costat, és dèbil, sent que mai ho podrà fer; i ella, ella, no està disposta a no sentir-se estimada, a caure en l'oblit ni a dormir desarropada...
Cap dels dos li ho diu a l'altre, els dos esperen que els desitjos es complisquen; ell comença a besar-la i ella li toca tendrament la cara...
Ella li demana quelcom més però ell no està dispost a parar de besar-la... i menys, a escoltar-la. Comença llevant-li la camisa i li toca suaument els pits, ella no diu que no... mai ha negat que li agradara... ell està pletòric i sent que ho està conseguint. Ella disfruta, és clar; i ell, ell també...
Després d'una estona, ell segueix pletòric i amb ganes de més, ella ha d'anar-se'n.... diu, sent que ja no li abellix el café, ni Serrat, ni el "tocadiscos" però s'ho ha passat d'allò més bé.
Ella, amablement, el deixa dormir i la porta l'acompanya fins l'últim racó dels seus pensaments... Ell desperta i sent... que li abellix un café, en marxa el "tocadiscos" i una cançó de Serrat...
Publicat a: Reflexions
