Mai hauria pensat que algú arrobes a significar tant en tan poc temps, bansat-me en la premisa de que sóc com sóc.
Vull dir, tots els que em llegiu em coneixeu. M'agrada fer-me la forta i fer veure que tot va bé. Tot sempre va bé i ningú té perquè cargar amb els meus problemes.
Soc independent, m'agrada cuidar-me sola i que ningú em diga que he fer per ser millor persona
Però has arribat tu, com per art de màgia i he posat en pausa el meu món.
Ara vull que tot l'univers es pari en el precís instant en el que tu m'apartes un metxó de cabell de la cara, o quan em recolzo en el teu pit mentre t'acaricio l'estòmac.
Ara mateix l'única cosa que desitjo es que tornis i poder recluïr-te el màxim temps possible dins els llençols.
Soc tonta. M'agrada fer-me la forta. Però una part de mi vol pronunciar paraules que sap que no es el moment de dir mentre l'altra li tapa la boca per a que calli, i no sap quant temps aguantarà.
M'encantes, t'ho he dit moltes vegades i no em canso, però si continues éssent així en mi, escriuré per a tu versos que cap premi Nobel ha aconseguit pronunciar..
Però m'encanta, sobretot, que estiguis aconseguint que pergui la por al parlar per telèfon, perquè deixo a un lloc la por i amb l'única cosa que penso es en sentir la teva veu.
Per favor, torna prompte i fes que tot desaparegui mente em beses.
Gràcies per fer-me somriure i quan creia que passaria molt de temps abans de que passés.
Gràcies
