La Pableta
per en 31 Maig 2010
1,219 Vistes

Com esperar en una presó a que tu tornis.

Tot i sabent que el teu retorn és tan fictici com la vida sencera.

Et veig des d'aquí, des de la meva presó, sempre a mitges, com si em faltés alguna cosa per sentir-te sencer, com si el simple fet  de no poder tocar-te anulara tots i cada un dels meus sentits.

Esperant.

Espere aquí, cada dia, mentre m'invente que en un futur tu i jo compartim la vida, i ens la bevem a glops petits perquè duri, almenys, fins la pròxima nit.
 

Des de la meva presó no puc sentir-te, fins i tot començo a oblidar el tacte de la teva pell i com em miraves.

Com em vas mirar.

Noto que hi ha més persones aquí, però la vida està allà fora i no vull deixar-te passar.

Em va empressonar el que vaig sentir al conèixer-te, i durant tot aquest temps ha estat la nostàlgia i no una altra la que ha permès que continuï en aquest costat.

Em fa por sortir allà fora i que tu no estiguis amb mi.

Sortir i descobrir que no vols estar amb mi.

Que ja no em necessites.

Cada dia camine un parell de passos fins a la sortida, però quan estic davant de la porta tremolo del pànic i torno a col.locar-me darrere de les reixes.

Ja no sé viure sola.

Ja no suporto la llibertat.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Maijo
alba... si te dic que me sento una cosa aixins... que descripció enserio!
31 Maig 2010
Albert
som tots companys de celda xD ànim!
1 Juny 2010
JumpyOi
esperant, espera tot arribarà!
1 Juny 2010