Quin respecte pot merèixer un corpus legislatiu que condemna centenars de famílies a la misèria energètica? Quin respecte pot merèixer un govern que l'empara? Quin, un estat on això és normal, legal i just? Al meu modest parer, cap.
Doncs aquesta és la realitat. Aquesta és la sentència del Tribunal Constitucional contra la legislació catalana que intentava evitar els talls dels subministraments energètics bàsics en casos de pobresa. Però no patim, no passa res. Bé, no passa res fins que una escriptora gosa fer crítica satírica cremant fulls d'un llibre que simulava ser la Constitució com a mitjà per escalfar-se. Quan la crítica i la sàtira fan acte de presència, surten del seu cau totes les fures per llançar-se-li a sobre.
Això és el que li ha passat a l'Empar Molier arran de la seva acció televisiva. Recomano la lectura de l'editorial d'ahir de Vilaweb, on Vicent Partal reflexiona sobre els fets amb una precisió tal que no deixa marge a dir gran cosa més. De moment, la reacció de TV3 ha estat retirar el vídeo i la del CAC obrir una investigació d'ofici (esperem que no d'ofici de difunts mediàtics). Malament rai quan aspirem a tenir estructures d'estat i, de primer moment, tirem de censura, igual com els veïns més irracionals.
Aquest és el país que tenim, amb totes les seves llums i totes les seves ombres, sempre i quan els que tallen el bacallà (i els subministraments) a Madrid i la seva peculiar legislació no ens deixin definitivament a fosques.