Qui no ha pronunciat mai la paraula més inadequada en el moment més inoportú? Per contra -encara que menys habitual- qui no ha sentit mai la satisfacció de dir allò que tocava, justament quan calia? És el que tenen de fascinant i de perillós les paraules, que no tenen marxa enrere. Un cop dites, ja formen part de la realitat, i provoquen efectes o comporten conseqüències.
Ara, un professor d'Stanford proposa que aprenem a modular el nostre llenguatge per tal que la cosa ens vagi millor. En aquest breu article podem trobar un parell d'exemples que van molt més enllà del clàssic manual d'autoajuda i que ens posen davant de l'escenari de canviar la nostra manera de dir per canviar, al capdavall, la nostra manera de pensar i de fer.
Paraules, paraules, paraules. Mira que són senzilles de pronunciar i mira que en poden fer de mal, o de bé. Potser sí que val la pena mirar què diem i per què, i buscar alternatives, si cal, perquè no acabem sent nosaltres mateixos els que ens tirem pedres a sobre, només perquè no sabem dir allò que realment voldríem expressar.
No sé si m'acaba de seduir això del "pensament de disseny", però el que sí que és cert és que la paraula justa i precisa és un poderós instrument per resoldre conflictes. I per crear-ne.
