Ahir, nova sentència del Tribunal Constitucional anul.lant una declaració del Parlament, noves declaracions de representants del Govern dient que el text anul.lat segueix políticament viu, noves declaracions de les autoritats espanyoles dient que tot plegat queda sense efectes, i novament sensació que tot això ja ho hem viscut abans.
De fet, aquesta dinàmica de cosa aprovada al Parlament, recurs del govern de Madrid, sentència del Constitucional, declaracions d'aquí dient que no passa res i declaracions d'allà afirmant que no consentiran res, ja la coneixem i, lamentablement, ja ens hi hem acostumat.
Però els ciutadans del carrer, que no hi pintem res, en aquest bucle, mirem estorats com va passant el temps -els anys- i segui si fa no fa al mateix lloc on érem, amb un determinat i canviant equilibri de forces polítiques, però al mateix lloc on érem.
No sé si es pot o no, però caldria anar una mica més enllà de l'absurda dinàmica d'acció - reacció - declaració - contradeclaració i sant tornem-hi. I si no pot ser, caldria no marejar la perdiu i el país amb un bucle que dóna titulars i hores als informatius, però que acaba no servint per a res. Ara que, ben mirat, per anar una mica més enllà calen un Govern i un Parlament sòlids. I aquí també seguim fent tombs en un bucle ideològic, per dir-ne d'alguna manera, infinit.