Mai no hauria imaginat que ho acabaria dient, però benvingut sigui el futbol i tot el que arrossega. Ahir, el Barça i avui el Madrid. I els propers dies, l'anàlisi dels respectius resultats i les profecies de futur. Allò que sempre se'ns acaba fent gairebé irrespirable, ara mateix és tota una bafarada d'aire fresc enmig d'una campanya electoral tan mediocre com incerta.
Ni que només sigui per unes hores (o per uns dies, que la Champions s'ho val), respirarem una mica de candidats de propostes impossibles i de desqualificacions i insults impropis de qui aspira a dirigir res. També serà bonic d'escoltar com es posicionen tots aquests candidats en matèria futbolística, perquè la sagacitat dels periodistes segur que els llençarà alguna que altra pregunta al respectes. Quin tip.
El gran perill, però, és que aquesta momentània pèrdua de protagonisme de la classe política en favor de la futbolística no els faci prémer encara més l'esbojarrat accelerador de les xarxes socials i ens torturin encara més amb sèries interminables de piulades, per exemple que, a banda de demostra un nul control del mitjà, traspuen ansietat i impotència. Algú els pot explicar que no cal retransmetre, frase a frase, el suposat míting del seu candidat? I dic míting en un exercici de generositat, perquè no sé si se'n pot dir d'una reunió de quatre fidels del partit de torn posats davant d'una càmera, xerrant per ningú que no siguin els mitjans.
És ben cert que tot evoluciona. De fet, nosaltres hem passat del pa i circ dels antics romans al circ i circ dels moderns futbolistes i polítics. Tot un avenç.