en 6 d'Abril 2010
L'encenc i recorde. Escolte un nen per el carrer. Pentàgon d'amics a un bar. Quina hora és, no ho se. L'aspire. Les nostres copes i una de braves. Silenci i estreles. Un calb contant-nos acudits. I el fum escapant al cel dels Alforins. Acudits a bofetades i partides de bitllar. T'enyore i t'aspire. Entrepans sense ceba. Constants visites al senyor de blanc. Escales de treball i lluna sense cel. T'aspire i t'enyore. Comptes sense sense sentit i escapada d'amics. El oceà atlàntic ens espera. Et cerque i no et trobe. L'atlàntic no és navegable i fugim a les tavernes d'aquells que disfruten de sis copes, T'enyore i camine. Camine i camine i trobe la tristesa de temps passats oblidats. T'escric a les terrasses baix la lluna perdent les amistats. 7. Entrem on les cadires regnen les parets i on els televisors no tenen TDT. 00:19. Et perc. 00:34. Em trobes. 00:35. Perdem paraules a la distància dels concerts que ens separen. La tristesa és feliç quan canta el seu company i jo per fortuna crec odiar-la i oblidar-la alhora. Fum groc a 4€. Llits d'amics on compartir un sol d'escuma empresonat en una botella. El melic dels sentiments que em fa por aflorar. Ara sol a casa amb el company i la companya. S'acaba el fum i tu ets massa lluny i encara plore. Petjades al costat de ma casa. M'asome i trobe la família feliç a la que aspire quan la lluna caiga. Ja no trobe l'ancora que m'amarrava a la realitat i per això fuig a un univers de sentiments podrits baix la lluna de l'Alforí.
Victor Micó. 02.24 - 4/4/2010
Publicat a: Personal
GREAT. Vas superant-te col"lega 😉. I pensa, que realment no hi ha res massa lluny
