Digueu-me ignorant. Cap problema, perquè a hores d'ara ja tinc assumit que hi ha misteris de la política que no entendré mai, com ara el fet que vagin endavant trams del futur corredor ferroviari mediterrani, amb ample de via espanyol, amb la promesa que més endavant s'hi incorporarà l'ample europeu, ja sigui per mitjans mecànics o desdoblant la via.
No havíem quedat que aquest corredor ferroviari tenia com a gran objectiu facilitar l'accés de persones i, sobretot, de mercaderies, des d'Algesires vins al Pirineu i més enllà, si fa no fa? Doncs malament rai quan ja neix amb una autèntic mosaic de despropòsits en qüestions d'ample de via.
Potser, al capdavall, no és més que un nou despropòsit d'aquesta xarxa d'alta velocitat que es va iniciar amb González, i la seva priorització de la línia Madrid-Sevilla, que es va gestar sota el poder d'Aznar (i el seu aleshores inseparable Alvarez Cascos), que es va desenvolupar sota el de Zapatero (i la seva meravellosa ministra del ram, Magdalena Alvarez) i que segueix creixent com a ridícul enorme, al dictat de Rajoy i la seva tropa.
I és que el corredor mediterrani potser no és més que la cirereta d'un mapa d'alta velocitat que tapia túnels per la seva inutilitat, que s'ha imposat sense cap criteri de rendibilitat econòmica, que ha deixat el port de Barcelona, o l'aeroport, sense connexions com cal, que elimina opcions de transport més econòmiques entre moltes localitats, que comença a desvetllar la gran estafa que han estat -i segurament són- els concursos d'obra públics, mani qui mani i que comença a fer desfilar pels tribunals diferents responsables d'Adif, aquesta mena de forat negre amb aparença de gestor de recursos públics (econòmics i ferroviaris)... I el més greu de tot, al meu parer, amb la connivència (o indiferència) d'una Unió Europea que hi destina no pocs diners.
Fins quan aquesta autèntica exhibició d'incompetència i malbaratament? Això és el tren de la bruixa, no una eina de progrés.
