miquel pubill
per en 11 Març 2014
876 Vistes

Cal adonar-nos-en ara,doncs quan s´hagi tallat el darrer arbre,ja serà tard: Sense arbres no hi la riquesa que ens regala la naturalesa. Els rius restaràn secs,no hi trobarem cap peix,tot serà trist,ple de nit sense fi. Enyorarem el cel blau i també els núvols blancs plens de pluja desitjada.

Caldrà tornar a llaurar la nostra terra,que creixin arbres per omplir-se de fruits i ocells que porten vida;els ocells no van on no hi ha res.

Caldrà suar.plorar,riure,lluitar sense defallir,perteneixem a la nostra terra,sóm part d´ella i es fertilitzarà amb la nostra suor i llàgrimes per donar-nos tot el que porta i néix amb ella.

Els quI vindràn,gaudiran d´un món nou,lliure,propi: El somni de molts catalans que han deixat la seva emprenta per recuperar els rius plens d´agua com el cristall,el verd dels camps regats pels serrells d´aigua neta.

Caldrà escollír l´arbre més alt per envoltar-lo amb una gran senyera en homenatge a qui van tenir un somni i lluitar per ell,per la nostra Catalunya,per uns sentiments inerrunciables,per la nostra terra,el nostre món.

Publicat a: Cultura
Ness
molt sentit
13 Març 2014