La Pableta
per en 12 Desembre 2013
1,489 Vistes

Sempre he recordat a la gent pel mateix.

 

Pels detalls, les manies, els tics i moviments.

Acabe d'estar parlant de tu, durant molta estona, amb una de les persones que estan més presents en la meva vida.

Li he estat palrant de com ens vam conéixer, de quina va ser la meva primera impressió (recordes, panoli?) i del que vaig sentir en veure't per primera vegada.

Li he parlay de que només vaig dormir una nit sola en aquell pis, perquè tu sempre m'abraçaves a les nits. Li he parlat també de quan la primera nit que jo no estava al pis, vas dormir al meu llit perquè t'agradava la meva olor.

Li he parlat dels tres segons abans del nostre primer petó, quan em vaig apartar per fer-te un poc la mà.

També li he parlat de les teves manies, la teva manera de moure't i somriure i la teva manera de parlar, sempre, amb un to de veu alta i concisa.

No m'he oblidat de dir-li que estaves constantment mossegan-te el llavi inferior i la manera amb que agarraves els objectes petits. Tampoc m'he deixat les teves dos pigues al muscle dret i la teva manera de somriure, amb la boca ben oberta. 

 

He intentat reproduïr la melodia del teu riure, però no soc gaire bona a l'hora d'interpretar simfonies amb tant sentiment. A més li he contat, fil per randa, tots els bons moments que vam passar junts, abans i durant.

 

I llavors, he tornat a trobar-te a faltar. 

 

He trobat a faltar que t'aixequessis a les 7 per esmorzar, dutxar-te i preparar-te per anar a la universitat, però que abans de creuar la porta, tornessis a l'habitació per besar-me mentre jo encara dormia.

He trobat a faltar la seguritat que em proporcionaven les teves paraules, les mateixes que podien fer desaparèixer la meva autoestima.

Però, el que més he trobat a faltar ha sigut la complicitat, la confiança dels primers dies que es va anar difuminant.

 

Tant de bo el destí fossi un poc més amable en mi i et fes tornar, de nou, com un vell amic, perquè et juro que et trobe moltissim a faltar.

Espero que puguis fer-ho algún dia.

La meva manera de ser no es tan pura sense tu.

 

Tant de bo torneu tu, i els teus maleïts detalls.

Publicat a: Reflexions
Ness
he plorat....
12 Desembre 2013
miquel pubill
cal felicitar-te,dones vida als teus sentiments.
12 Desembre 2013