Hi ha mentalitats tan anacròniques, tan supèrbies i tan masclistes que sembla que necessitin un enemic permanent, un constant perill potencial, per justificar les seves maneres de fer i el seu caràcter absolutista, quan no dictatorial, directament.
Ara que l'enemic públic número u (i no sense raó) d'aquells que s'han erigit en salvaguarda del valors de la pàtria espanyola ha deixat les armes, els nacionalistes secesionistes -autèntic dimoni radical i perillós- han ocupat la seva vacant i, des de fa pocs dies, sembla que també les dones que protesten i es revindiquen. Tot al mateix sac. Cap problema.
Ara sabem que no només pistoles són armes. També ho són les idees (les independentistes, evidentment) i darrerament el cos humà. Només així es pot explicar la peripècia que va viure la professora de dret constitucional (fins aquí cap problema) i feminista activa (eus ací el seu perill), Mar Esquembre, a l'entrada del Congrès dels Diputats, fa pocs dies.
Per resumir: si ets dona i tens un físic més o menys agraciat, segons el criteri expert dels policies de torn que vigilen l'entrada a tan democràtica institució, pots ser tractada com una possible activista de Femen i humiliada sense cap mirament. Tot sigui per la seguretat de ses senyories.
La senyora Esquembre ja ha interposat una demanda contra Jesús Posadas, president de la digna casta institució. Massa poc. En qualsevol país amb un mínim de dignitat democràtica, algú hauria sortit a demanar disculpes immediatament o, fins i tot, hauria hagut alguna dimissió davant d'un abús d'autoritat com aquest.
De debò us agrada viure en aquest estat i sota aquest règim masclista i autoritari? A mi gens, francament.
