Diu la dita que la dona del Cèsar, a més de ser honrada, ho ha de semblar. Bon principi que caldria esperar que s'apliquessin tots els servidors públics, en general, ja que, entre altres coses, gestionen els diners i la manera de viure de la resta dels seus conciutadans. Però ves per on, aquest principi tan elemental sembla que sigui història. O que no sigui tendència, darrerament, si voleu.
Independentment del que resulti dels tribunals, perquè cal no oblidar que una sentència sempre s'ha de basar en evidències, i no sempre es poden provar fets prou coneguts i sabuts per tothom, la classe política, en general, ha arribat al punt de no retorn pel que fa a la manca absoluta de credibilitat. O algú es pensa que, posem per cas, una hipotètica no condemna de cap dels casos de corrupció que actualment es troben pendents de judici pot retornar la credibilitat a la gent que hi té a veure?
Algú pot dubtar que els sobresous del PP són autèntics (tant com l'afany d'enriquiment a través de la política), o que a Andalusia hi ha més documentació falsa que bitllets de joguina al Monopoly, o que Millet no era el Tio Gilito de tota la classe política catalana, o que l'honradesa ja fa dies que va emigrar lluny del País Valencià... i i així podríem anar seguint. Més enllà de les proves documentades, hi ha la certesa social, allò que tothom sap, que tothom calla i que, lamentablement, tothom acaba assumint com a inevitable.
Potser sí que som a les portes d'una segona transició. Una transició que hauria de desar a l'armari dels mals endreços unes quantes generacions de polítics, encara hereves del franquisme, o farcides de nouvinguts sense ofici ni benefici que només poden viure dels respectius partits i, per tant, disposats a qualsevol cosa per assegurar-se la vida que es pensen que mereixen.
Venen temps de canvis, i segurament de creixement del populisme. Potser servirà, però, per fer net al si dels partits tradicionals, o del que en quedi. Mentrestant, no ens cansem d'exigir, si més no, una imatge d'hornadesa que avui no es troba enlloc. I que deixin de mentir, ja posats. Que no som tan curts com es pensen.