un somni?

Cal esperar veure com ens tallen el darrer arbre i pesquen l´ùntim peix abans d´adonar-nos que ja no tením rès? No vull viure a un país de records nostàlgics,la nostàlgia no es menja.Vull un país ric d´arbres i rius d´aigua neta com el cristall,on hi beuen els ocells lliures. Vull mullar-me amb aquesta aigua que baixa de les muntanyes nevades,vull ser part d´aquesta terra on la gent es done les mans  amb germanor i un somriure d´esperança cap un futur que doni més llum als baixants d´aigua que corre lliure pels rius.

Som part d´aquesta terra que vol un futur en pau i recuperar antics paratges,potser no tot serà possible,el (no rès),ja el tenim...

Seguirem contemplant  El Canigó amb ulls plens d´anhel frustrat,però sempre serà nostre: un somni? no,som part d´aquesta terra.