Dimecres passat, tres dones van protestar, al Congrès dels Diputats de Madrid, contra la futura llei de l'avortament que impulsa el ministre Ruiz-Gallardón, amb el tors nu. Eren tres activistes de Femen.
Més enllà de la protesta en ella mateixa, que no passa d'anècdota, em va sorprendre la reacció de diferents periodistes de la caverna mesetària, una reacció que ha anat farcida de qualificatius com ara guarrillas o exhibicionistes, i de desqualificacions apel.lant al fet que les tres dones presentaven un físic prou atractiu, argument que es va esgrimir per autodesqualificar-se com a hipotètica activista, per no tenir aquest cos.
És curiós que el cos nu d'una dona pugui servir per vendre colònia, cotxes, begudes o pneumàtics, sense que passi res, ans al contrari, però no com a eina de protesta.
Francament, no acabo d'entendre aquesta diferenciació en nom de la moral, si no és que em situo en el terreny de la pura hipocresia, allà on el problema no és la protesta amb el tors nu, sinó la simple protesta. I negar el dret a discrepar (cosa que d'un temps ençà és moneda d'ús corrent) és molt greu.
