Se n'està perdent el costum, llevat de casos de cerimònies extraordinàries, però sempre val la pena recordar la idea de "mudar-se" per anar a algun lloc, o amb motiu d'alguna festivitat assenyalada. Recordeu com ens mudaven per anar a festa major, o fins i tot els diumenges? I és que no sé per què m'ha vingut al cap aquesta idea pensant en avui, la diada, la gran cita amb la Via catalana, per a la qual també ens mudarem, però amb la més senzilla i humil de les peces: una samarreta groga. I és que potser, el fet de mudar-se no depèn tant de la qualitat ni del preu de la roba, sinó del significat i valor que realment té, i en aquesta ocasió, una samarreta és uniforme, emblema i referent.
Avui és el dia. Sortirem de casa il.lusionats com en comptades ocasions i amb ganes de festa, de sentir-nos part d'alguna cosa que ens depassa i ens transcendeix i, d'alguna manera, amb la seguretat que estem contribuint, des de l'anonimat, a escriure la història, la gran història, la que es llegirà als llibres i s'ensenyarà a futures generacions, i que ho estem fent en pau, amb maneres lliures i democràtiques i, avui, amb un gest tan amable i tan pacífic com donar-nos la mà, enllaçant més de 400 quilòmetres de nord a sud del país.
Avui es veurà el resultat de la feina de milers de persones durant molts mesos (gràcies infinites, un cop més, per la seva constància). Malgrat tot, alguns voldran desacreditar la nostra acció i ben segur que llegirem titulars que incidiran en les afectacions al trànsit o en si hi ha algun forat o no a la gran cadena humana, o si és una acció ridícula... Però tant li fa. Ja hem guanyat, fins i tot abans de començar, gràcies a l'ANC, i sabem que anem bé, molt bé, cap a la victòria definitiva.
Fem festa avui i fem el que hem de fer: dir amb claredat i contundència que volem ser un país lliure i independent, i que tothom ho escolti, a Espanya, al món, però sobretot, als cercles polítics i de poder catalans, perquè sentin, d'un cop per tots, vergonya de la seva covardia disfressada de prudència i es decideixin a fer cas del que la gent del carrer els exigim. Avui és el dia de mirar cap a dins, perquè com més encarem els nostres esforços cap a dins del país, més universals ens farem. I fem-ho com sempre hem fet: mudant-nos amb les nostres millors gales, tot i que en aquesta ocasió, d'una manera prou peculiar.
Feliç diada a tothom. Aquesta tarda ens trobarem fent Via, igual com la fem, des de fa uns dies, enllaçant amb el bloc següent al meu a la iniciativa Blog-via cap a la independència.
