De cop veus clar quin és el problema.
On rau la qüestió de la majoria de les teves llàgrimes i les teves neures.
Per què creus que tens tants problemes quan resulta, que a la pràctica, no en tens pas tants.
La família va bé. Amb els seus alts i baixos, secrets i veritats mig amagades. Però va bé. Bona cara, tensions raonables. Funciona.
La feina, ara en tens. Obligacions agradables i d'altres amb les que no tens més remei que fer-los. Però no, el problema tampoc són els compromisos imposats.
Les amistats. No puc pas queixar-me, més d'una vegada m'han demostrat estar al meu costat i fan molt bé el seu paper. Jo també intento complir amb el meu.
La parella. No se exactament per què, però sempre resulta un punt a part de tot. No hi té res a veure per molts que d'altres s'entossudeixin a portar-me la contrària.
I finalment l'oci. Aquí et quedes en blanc. I per oci no et surt res. Regires i regires carpetes però no trobes res de res. Quan fa que no has alguna cosa per què si, per què et ve de gust, per què en tens ganes i que no formi part de les teves obligacions?
Ni idea.
Potser aquest és el problema.
Potser no, segur.
Què hi farem, un cop saps el problema has de buscar la solució.